Microscòpicament petits

Petits,
com la bena que tapa
ferides passades.

Com l’instant que separa
uns batecs de rebaixes.

Com les mans i les bates
comprimint l’hemorràgia.
Microscòpicament petits.

Petits,
com el plaer de mirar-te
com miren les fades.

Com els castells que no cauen
i els dracs que no espanten.
Microscòpicament petits.

Però ara he après
que tot i ser petits,
microscòpicament petits,
encaixem.

Encaixem
com els colors de les peces
quan no tenen escletxes.

Com abraçades perfectes
que fusionen planetes

Encaixem
com la cultura quan cura
i la sanitat quan té cara.

He après
que encaixem
com les xarxes que pesquen
mirades sense aire.

Ara he après
que tot i ser petits,
microscòpicament petits,
quan vivim
com onades,
encaixem.

Llegir més lletres de cançons

Llegir més Poemes


Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.