Diari Post-pandèmia. Dia 3.

DIARI POST-PANDÈMIA

15/04/2021
Dia 3

Avui només llevar-me m’he fet un cafè i m’he instal·lat a l’ampit de la finestra, a mirar el carrer. Comprimint la tassa amb les dues mans com si m’hi anés la vida, he estat observant la deliciosa escena del camí cap a l’escola de pares i fills, i també dels més grans que ja es comencen a moure (i a equivocar-se) tot solets.

M’he posat el “Bon Dia” de ”Els Pets” en bucle, i m’he fixat en un grup de noies adolescents que esperaven a la cantonada. Ja sense mascareta, podien tocar-se i rebregar-se sense patir, fins al punt que dues noies estaven compartint un auricular cadascuna per escoltar la mateixa cançó mentre no paraven de putinejar el mòbil. Jo, amb el “Bon Dia” en bucle, no he gosat ni imaginar quina cançó podien estar escoltant elles dues!!! Tampoc és qüestió d’amargar-se el tercer dia post-pandèmia filosofant sobre els gustos musicals dels adolescents!!! Ja en tindrem temps més endavant…

M’he fixat que vàries d’aquelles adolescents encara portaven enganxat a la cremallera de la motxilla, el petit pot de gel hidroalcohòlic que han estat fent servir durant aquest darrer any. El petit pot de gel hidroalcohòlic com a metàfora de tot allò que encara queda (i quedarà) de la pandèmia tot i que el virus ja no hi és. I el dubte de si ens podrem arribar a desprendre de tots els petits pots de gel hidroalcohòlic (reals i imaginaris) que hem anat acumulant durant l’últim any.

I jo, com qui no vol la cosa, m’he quedat passejant la resta del dia dintre del “Bon Dia” de “Els Pets”. Més concretament, m’he quedat transitant dins d’aquella frase que diu “…no es deixa perdre cap detall, i amb l’esguard es pregunta, quants dies més té de regal…”.

Bon dia.

V. Espiga

Llegir tot el “Diari post-pandèmia”

I si fóssim capaços de construir la nostra realitat?
I si les xarxes socials només fossin això, un intent per envoltar-nos d’allò que desitjaríem que fos real?

Amb aquesta idea, la idea de crear la realitat que vull, inicio aquest experiment. El diari d’una realitat que encara no existeix. O Potser sí. O potser només existeix dins del meu cap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.