Recordant Carles Capdevila

Llevar-se tard. Dutxa ràpida. Petons a tots abans de marxar. Feina. Dinar de tupper en 5 minuts. Més feina. Anar a buscar els nens corrent. Placeta -però només cinc minuts i marxem-. Comprar quatre coses. Dutxa, sopar i a dormir. D’acord, un minut al llit dels pares i a dormir.
Quan finalment els nens s’adormen i es queden els dos sols, ell encèn la tele i busca a Netflix -és l’únic canal que avui en dia es pot veure- el primer capítol d’aquella sèrie que li ha recomanat el company de feina.
Però avui, ella no vol veure cap sèrie. Així que apaga la tele, el mira al ulls i li diu.
-Avui no necessito cap sèrie, avui necessito una altra cosa. Avui diguem-nos coses boniques, si us plau.

 

Avui en despertar-se,
les emocions, perdudes,
m’han demanat els teus llibres
per saber què havien de fer.

 

Dir-se coses boniques
és de valents.

 


Més sobre Carles Capdevila

Veure més Poemes i Relats Il·lustrats

Llegir més Reflexions


Anar a la pàgina d’inici