El millor cirurgià plàstic de la ciutat, va mirar aquell cos anestesiat quasi perfecte.
Era conscient que, quan acabés amb la rinoplàstia, ningú li podria trobar cap defecte.
Així que quan anava a fer l’últim punt de sutura, va fingir un esternut que va evitar una simetria insuportable.
Lletres i Gargots 