Ai
la vida,
que intentant-la agafar
ens agafa
la vida.
Em jugaria
la vida
per jugar-me-la
amb tu
Si només tingués una vida,
la viuria com si fos única.
La vida s’assembla a un videojoc,
hi ha un monstre al final de cada etapa
que has de matar per seguir creixent.
Un dia, de sobte,
te n’adones que
la vida és molt fàcil
si només fas cas al desig.
I aquell dia
tens la sensació
que has après a volar.
Que la teva vida
s’assembli més a l’armari dels tàpers
que al calaix dels coberts.
Quan estic
amb els meus amics
em pixo de viure.
Que la vida
et mati a petons.
La vida
són quatre lletres,
però molts punts suspensius.
L’art de viure és l’art de buidar,
de buidar-se.
No cal omplir res.
Tot allò important està ple
i seguirà ple per sempre.
La vida,
minúscula,
es converteix
en Majúscula
només si llegeixes
La vida
sense llibres
seria una mala novel·la.
La vida no és curta
només té forma de poema.
Et regalo
la vida
i en fem
un poema.
Ploro
la vida
que no podré
plorar.
Que la vida
és una
i el poema
és curt.
Si no saps
desembolicar els regals que et fa,
la vida
t’acabarà portant carbó.
La vida
és una nit,
un llibre,
una llum,
un llit.
I tu.
-Què és per tu la vida?
-Per mi, és allò que va començar quan et vaig conèixer.
Viure sense llibres
seria com
cardar sense crits.
La vida
se m’escola entre els dits
com aigua fugissera,
però em queda el record
del pessic
al melic
d’aquella gota juganera.
Com que no sé viure,
escric.
La vida
és viu al comptat.
Res de viure-la
a terminis.
La vida
és més maca
en vers.
Camino per la vida
deixant que la vida
camini per mi.
Saps que la vida
no pesa
quan et sorprens
volant.
Si només
tingués una vida,
la viuria
com si fos
única.
Hi ha trossos de vida
amagats,
esperant que algú
els llegeixi.
-Quin és per tu el sentit de la vida?
-Des de que et conec, el tacte.
Sota l’arbre de la vida
em va caure
un poema al cap,
i vaig descobrir
la llei de la brevetat.
Em vaig jugar
la vida
a cara o vers.
La vida
és l’estoneta
que el temps
ens treu a ballar.
Visc
la vida
de vers
en vers
No sé escriure
però escric.
No sé viure
però escric.
Visc
per poder
morir
amb tu.
La vida no va
de jove a vell.
La vida va
de fora a dins.
A la vida,
li fa por
que em mori.
Vaig aprendre a viure
just l’instant previ
a que la vida
m’aprengués a viure a mi.
La vida
és un vidre
que no es trenca,
es va aprimant
fins desaparèixer.
Es va passar la vida pensant
en escriure un llibre,
i just abans de morir
va descobrir
que la vida l’havia escrit a ell.
Viure fa mal.
No viure
mata.
La meva vida
batega
quan obro i tanco
un llibre.
La vida
és una pel·lícula
amb inici feliç.
Aquesta vida
la recordaré
tota la vida.
Riure.
La vida
només era riure.
Escriure
és l’excusa
dels que no sabem viure.
Escric
la vida que no entenc,
i així
no entendre-la
tendrament
Hi havia una vegada
una vida plena de totes les vegades,
tantes vegades com vulguis.
Fi.
Viure està bé,
però escriure és l’hòstia.
Vine
que ho viurem tot.
La vida
ha de ser fugaç
com el poema.
Si la vida
només fos aire,
m’ofegaria.
Viure és fàcil.
No morir cada dia, costa més.
Com que li feia por no viure,
va decidir agafar la por
i convertir-la en poema.
La vida
m’acaricia
amb tu.
Que la teva vida
no s’assembli a una cafetera de càpsules.
Si amb la vida en tens prou,
no agafis cap llibre.
Viure és aprendre
que pots pintar
sortint-te de la ratlla
i no passa res.
Al riu de la vida
vaig fer-me mar.
Que la teva vida
no sigui la disfressa
de la vida que voldries.
La vida es compta
amb petons
i no amb segons.
Abracem-nos
com si la vida no fos per sempre.
El tren de la teva vida
són molts trens.
Tothom diu que has de viure cada dia com si fos l’últim.
Jo crec que cada dia s’ha de viure com si fos el primer.
Viuria
menjant llibres,
bevent cafè
i respirant-te.
Només m’interessa
el tros de vida
que es balla,
es llegeix
o s’escriu.
La vida passa
a l’espai que hi ha
entre els punts suspensius.
Visc
agafat
al fil que uneix els poemes.
Per no perdre’m.
La vida
s’assembla més al setembre
que a l’agost.
La vida
és l’estona
que el temps
ens treu a ballar.
Dins de quin llibre vas començar a viure?
Llegint
m’explota la vida
a les mans.
La vida
només se t’escapa
si la intentes
agafar.
L’estiu
és la vida
cridant-te que la visquis.
La vida no va
de jove a vell.
La vida va
de fora a dins.
Que la teva vida
tingui el ritme
d’un diumenge d’estiu.
Visc al límit
del teu cos.
Tornaria a viure,
només
per tornar-te a trobar.
Visc
dins d’un poema
amagat en una ampolla
que flota
en el mar del temps.
Pobres gats
si només tenen set vides.
Podria viure
amb cafè,
poemes
i tu.
Ens vam conèixer
i la vida
em va fer
el primer petó.
Sovint,
viure consisteix
en defensar-se del món.
Que la teva vida
sigui curta,
però com ho és
el poema.
La vida
només són quatre llibres.
Que el principal sentit
de la teva vida,
no sigui el sentit
de les busques del rellotge.
Durant anys,
vaig viure, sense saber-ho,
dins d’un llibre d’en Murakami.
La meva vida comença
molts anys després d’haver nascut.
La vida es guanya
intentant no perdre-la.
Si no coneixes al que et mira des del mirall,
la vida no t’haurà servit de res.
Viure
és la millor decisió
que jo no he pres.
La vida
m’acaricia
en passar
una pàgina
d’un llibre.
Com que no sé viure,
escric.
Viure
és anar fent punta al llapis
fins que ja no queda llapis.
Si encara busques
el sentit de la vida,
no has entès res.
Viure
és fer que la mort
no s’assembli gens a la vida.
-La vida era això?.
-Sí.
-Només això?.
-Sí.
-Doncs no n’hi ha per tant. Sort que ens vam trobar.
Que la teva vida
faci olor a llibre nou.
Un llibre equilibra la taula.
Molts llibres equilibren la vida.
Els llibres són
el punt d’equilibri
entre la vida i jo.
La meva vida
és un vaixell de paper
buscant capitanes
que s’assemblin a tu.
#freeCarola
La vida fa mal
només si no la vius.
La vida és un fracàs en si mateixa.
El fracàs de la salut respecte a la malaltia,
de l’espai respecte al temps,
de la biologia respecte a l’univers.
Per això, aprendre a viure també és aprendre a fracassar més i millor,
aprendre a ballar amb cada fracàs
sense deixar que et trepitgi velles ferides.
I al final de tot això, morir amb la sensació d’haver après tot allò que la vida ha insistit en ensenyar-nos.
I acabar de donar sentit a tot el nostre trajecte vital, assaborint l’últim i més transcendental fracàs.
L’olor a llibre nou
ens manté vius.
Que
a la vida
li costi
guanyar-te.
M’agrada viure
si viure
s’assembla a tu.
ls que condueixen el tren, ens volen fer creure que la vida és un tren que has d’agafar perquè només passa una vegada.
La vida
no és un tren,
la vida és
la via del tren.
El tren ets tu,
i tu passes
pel llocs que vols
tantes vegades com vulguis.
Lletres i Gargots 