Secció: “Coronavirus/Confinament”

Que no m’importa
no tocar-te,
si ens estimem
com les onades.

Estic a una nit
d’aprendre a fer petons
a dos metres.

Aquest estiu serà
el del segon primer petó.

A la primavera
hem aplaudit als Sanitaris.
A l’estiu
toca tornar a aplaudir als Artistes.
Aquest estiu
toca emocionar-se.
Aquest estiu
toca música en directe.
Aquest estiu
és més,
molt més,
que un estiu.
Aquest estiu
és la vida cridant-te
que la visquis.

-1a Llei d’Espiga del Confinament:
“El consum de cafè i xocolata és directament proporcional a la quantitat de dies de confinament acumulats”.

-2a Llei d’Espiga del Confinament:
“Així com a Newton se li van ocorre les Lleis de la Gravitació Universal després de que se li caigués una poma al cap, Espiga va escriure les Lleis del Confinament després de que se li caigués la casa a sobre”.

-3a Llei d’Espiga del Confinament:
“L’energia ni es crea ni es destrueix…
… però si treballes, ajudes als teus fills a fer els deures, els graves tocant la viola per la classe de música, fas mandales (més que res perquè deixin la tablet una estoneta), no pares de fer videotrucades a tort i a dret, vas a comprar, poses rentadores i rentaplats, i fregues la casa…
l’energia s’acaba esgotant”.

-4a Llei d’Espiga del Confinament:
“Els formats amb que l’escola et fa arribar els deures dels fills, tendeix a infinit”

-5a Llei d’Espiga del Confinament:
“Un diumenge plujós i en confinament, hauria de comptar per 3 diumenges”.

-6a Llei d’Espiga del Confinament:
“Surts a fer una volta amn un fill i ni mira els botons de l’ascensor.
Surt a fer una volta amb els dos fills i comença la III Guerra Mundial per apretar els botons de l’ascensor”.

-7a Llei d’Espiga del Confinament:
“Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
…”.

-8a Llei d’Espiga del Confinament:
“La Llei de la Cadira: tal com progressa el confinament, augmenta la probabilitat de que acabis posant una cadira a l’entrada de casa per deixar la roba quan tornes del carrer”.

-9a Llei d’Espiga del Confinament:
“Tit inirí bí, tit inití bí, tit inirí bí…”.

-10a Llei d’Espiga del Confinament:
“Encara que et passis el dia endollant compulsivament tauletes, mòbils i portàtils, quan els necessitis tu estaran sempre amb poca bateria”.

-11a Llei d’Espiga del Confinament:
“La complexitat dels plats cuinats comença amb un nivell de Restaurant amb estrella Michelín, i evoluciona progressivament cap a un nivell de cuina de pis d’estudiants d’informàtica”.

-12a Llei d’Espiga del Confinament:
“La pregunta més repetida aquest confinament és… Qui crea el Zoom???”.

-13a Llei d’Espiga del Confinament:
“Fernando Simón ha envellit més en 2 mesos que Jordi Hurtado en 20 anys”.

Quan s’acabi la pròrroga de l’estat d’alarma, vindran els penals?

Que
la Nova Normalitat
sigui anar al Teatre.

Hem anat
a dir-li a l’horitzó
que l’hem trobat a faltar.

Després d’aprendre
a rentar-nos les mans,
haurem d’aprendre
a rentar el món.

Amb les lletres
el fil,
amb els llapis
les agulles.
I així farem poemes
que cusin
aquests dos metres.

No tot anirà bé
però el teu cor i el teu cervell
tenen un pla B.

Soc rebel
de l’espai que ens separa
i del temps dels records.

Controlavirus + Alt + Supr
i reiniciem el món d’una vegada.

Ara
que només ens toquem
amb les paraules
la poesia esdevé obligació.

Necessito
carrer
a cullerades.

Estic a una nit
d’aprendre a fer petons
a dos metres.

Hem anat
a dir-li a l’horitzó
que l’hem trobat a faltar.

-Quin és per tu el sentit de la vida?
-Per mi el sentit de la vida és el tacte. I ara més que mai.

Abril
només ha estat un
no-mes.

Amagant-me d’un virus
em vaig saber valent.

El carrer
plora
silenci.

Aquest Sant Jordi
no ha plogut a fora
però hem plorat a casa.

Quan tot això s’acabi
no hi haurà prou roses
per tantes emocions.

Bon Sant Jordins
de casa.

La Rambla,
allà on una nit
vaig deixar de ser nit
i un dia d’agost
va deixar de ser un dia,
agafa el calendari
i on posa Sant Jordi 2020
escriu “us enyoro però us admiro”.

Covid 19 – Sant Jordi 20
Costarà, però guanyarem.

ABRAÇADABRA:
Abraçada màgica,
a distància,
durant el confinament.

Quan tot això s’acabi
les portes,
ara porugues,
esclataran.

Un llibre,
una rosa
i el desig d’una abraçada.

Plou
i fa dol.

Quan tot això s’acabi
faré un hospital
amb les parets fetes de llibres
i les xeringues plenes de roses.

De no poder abraçar
la por em va inundar la pell
i ara no sé què fer-ne.

-Quan tot això s’acabi, no sé com us podrem agrair als sanitaris tot el que heu fet.
-Doncs jo sí. Vés al teatre, a la llibreria, al cinema, a un concert. Els sanitaris et curem a tu, però la cultura guareix el món.

La Nova Normalitat
ni és nova
ni és normalitat.

Ja em torna
a créixer la barba.
Més blanca.
Més forta.

-Policies condecorats per pegar
+Sanitaris reconeguts per curar

Ahora sí
que el toro no sufre.

La dreta vol convertir
l’estat d’alarma
en l’estat de l’arma.

La Nova Normalitat
la decidiran els de sempre.

-Quan tot això acabi, el primer que faré serà pintar el pis que amb els nens a casa tot el dia, estan les parets que fan pena.
-Doncs jo no. Prefereixo recordar les cicatrius d’aquests dies durant molt de temps.

Aquest any la lluita entre Sant Jordi i el Drac
és als hospitals.

Cada trucada, a cada família, per informar de la situació clínica del seu familiar conté més emocions que un any de la meva vida precovid19.

La mascareta
m’està fent
una úlcera a la base nas
i vàries úlceres a la punta cor.

Quan tot això s’acabi
ploraré el plor més trist
que estic guardant,
però hauré après
a no amagar-me.

Coronavirus ❤ Capitalisme

COVID HATES NURSES

Quan el capital
importa més que les persones
la humanitat està en crisi.

Quan tot això acabi
acabaré tantes abraçades
que vaig deixar a mitges.

Us volem curar
però us fan anar a currar.

COVID 19 – IBEX 35.
Sempre guanya la banca.
Tothom a treballar.

Quan tot això s’acabi
em vendré
al millor petó.

Si el futur és
guants,
mascaretes i
distància,
viuré dels records.

Mai més
et diré
que el carrer
no és per abraçar-se.

L’infinit comença
a dos metres
del buit que deixes
quan no pots abraçar-me.

Pots tenir una segona residència
però ningú té una segona vida.

Hi ha gent que té
2 residències
i 1 neurona.

Pares preocupats pel que aprendran els seus fills aquest curs.
Jo preocupat per si els pares aprendrem la lliçó que ens estan donant els nostres fills.

Mai més
confinaré
sentiments.

Quan tot això acabi
obrirem les portes
i el carrer entrarà
fins al menjador de casa.

Els meus fills
són els meus cervells essencials.

Confinats
vàrem aprendre
a mirar-nos als ulls.

Això no va de fer la guerra contra un virus,
això va de fer les paus amb el planeta Terra.

La gran por és portar el virus a casa…
per la resta, som més forts que la por.

Aquests dies anem amb
bata,
mascareta,
ulleres,
gorro
i un nus a la gola constant.

Quan tot això acabi
em deixaré créixer la barba
i els sentiments.

Queda’t
amb qui et cuidi
com ho fa la Sanitat Pública aquest dies.

Quan tot això acabi
faré un hospital
d’aplaudiments.

-Perdran un curs?
-No. Guanyaran una vida.

És el moment
de deixar de ser riu
i aprendre a ser mar.

Quan els carrers ens abracin
cridarem aquest silenci.

Quan passi tot això,
que els sentiments
no es confinin mai més.

Confinats
vàrem tenir
el temps necessari
per canviar el món.

El Covid no sap
que som més forts que Goliat.

Ens en sortirem
però hem d’intentar sortir a un món millor.

Si només ens preocupem per aprofitar el temps durant el confinament, que els nens no perdin un curs, que segueixin fent les extraescolar ni que sigui online, teletreballar i fer de pare alhora i complir a la perfecció l’horari que ens hem marcat…
… és que no estem entenent res.

A mi
em faria por
no tenir por.

Pot ser que estiguem videotrucant per sobre de les nostres possibilitats?
Als balcons
vàrem entendre
la llibertat.

Un virus de merda ha acabat amb la merda de societat que teníem.

Que la quarentena ens serveixi
per descobrir a qui trobem a faltar
i a qui no.

Aquests dies,
més que mai,
surt al balcó
i busca’m al capvespre.

Tornaran les abraçades
com l’onada balla amb el temps.

Arribarà Sant Jordi
i serà el millor de tots,
perquè serà més tard
però més emocionant
i ens podrem tornar a abraçar entre llibres.

Quan acabi el confinament
que el carrer es converteixi
en un concurs d’abraçades.
I que ja mai més deixi de ser-ho.

L’amor també es contagia
i no en parla ningú.

T’estimaré
en la salut
i en el coronavirus.

Quan destrossem el planeta fem servir l’eufemisme “la Terra pateix un Canvi
Climàtic”.
Això és com si ara, per referir-nos a la pandèmia causada pel covid-19 diguéssim “la humanitat pateix un Canvi Viriàsic”.

Si el covid-19 parlés
ens diria que
a qui més odia
és a les infermeres.

La cultura
és la vacuna.

Hi ha gent que confon Fase 1 amb Fòrmula 1.

EL CAPITALI2ME ENS HA SEPARAT
A  2METRES
ELS UNS DELS ALTRES

Pàgina principal “Poemes curts i altres reflexions”