Aquest any,
més que mai,
que la festa de Tots Sants
sigui la festa de tots sans.
Si no volem una 3a onada, aquest Nadal els llums que necessitem que s’encenguin són els que se suposa que tots tenim al cervell.
-Va ser difícil aquell any que vàrem haver de dur mascareta…
-Sí que va ser difícil, sí. Sort que va ser l’any que vaig aprendre a plorar.
La lluna
plena,
mira els carrers
buits.
I no entén res.
Després de la darrera onada
vindrà la platja.
Imagino els teus llavis
ballant
sota aquesta mascareta.
No som ciutadans.
No som pensadors.
No som éssers.
No som habitants.
No som animals.
No som humans.
No som emocions.
No som amics.
No som supervivents.
No som creadors.
No som imaginació.
Ens han fet consumidors, i ens ho hem cregut.
I ara que no podem consumir, no sabem ni que som.
M’agradaria
ser mascareta
per no parar de fer-te petons.
Amb mascareta
també es pot ser
poeta.
Farem una gran festa,
que serà
totes les festes
que no hem pogut fer.
PCRs
PORs
És necessari parlar per les primeres, però també hem de trobar espais per parlar de les segones.
Les UCIs tornen a estar a la UCI.
Tothom es queixa
de la mascarera,
però quan no la dúieu
tampoc rèieu.
Que col·lapsi abans la Borsa
que les UCIs.
És hora de canviar el “Tot anirà bé”, que no deixa de ser una imposició sense sentit, pel “Com vas?” o “Com ho portes?”.
I podem seguir amb: “Si en vols parlar amb sinceritat, sense dramatisme ni falsa positivitat, parlem del que tu vulguis, quan tu vulguis”.
Potser aleshores podrem dir que hem après alguna cosa.
Us estimo tant a tots
que sempre
em poso la mascareta.
Il·lusos i narcisistes, ens creiem que el simbol de la nostra època seria el telèfon intel·ligent, i acabarà sent una simple mascareta.
La mascareta
et fa joc
amb la rialla.
Amb mascareta
esteu més lletjos,
però ajudeu
a que mori menys gent.
Que no m’importa
no tocar-te,
si ens estimem
com les onades.
En grups de màxim 6 persones, ve encara molt més de gust celebrar la festa de la Castanyada que no pas Halloween.
I, potser, dins d’aquesta afirmació aparentment inofensiva, està la causa i la resposta de tot això que ens està tocant viure.
M’he comprat
una impressora 3D
per aprendre a imprimir
abraçades a 2 metres.
L’estiu,
aquella època de l’any
que ens va ensenyar a fer-nos grans,
aquest any
ens demana
que siguem adults.
Estic a una nit
d’aprendre a fer petons
a dos metres.
Si reps un vídeo d’una societat en decadència, amb un model econòmic basat en un etern i fictici creixement, on els els rics no deixen de ser rics ni quan hi ha crisi econòmica, on el temps es consumeix i els sentiments s’hipotequen a quaranta anys…
No l’obris.
És un virus.
La societat líquida
amb tanta inconsistència
ens ha liquidat.
Aquest estiu serà
el del segon primer petó.
A la primavera
hem aplaudit als Sanitaris.
A l’estiu
toca tornar a aplaudir als Artistes.
Aquest estiu
toca emocionar-se.
Aquest estiu
toca música en directe.
Aquest estiu
és més,
molt més,
que un estiu.
Aquest estiu
és la vida cridant-te
que la visquis.
El món
no està malalt.
Malalts nosaltres
si no intentem canviar-lo.
La postmodernitat és
parlar-nos a dos metres
i així convertir-nos
en un alguna cosa semblant
al router del wifi.
Ara és el moment dels mestres.
Protegiu-vos del Covid, però també de la por (de la vostra i la dels altres).
Allunyeu-vos del Covid, però també dels comentaris destructius.
Exigiu recursos, i exigiu-nos serenor.
Ara és el moment dels mestres.
-1a Llei d’Espiga del Confinament:
“El consum de cafè i xocolata és directament proporcional a la quantitat de dies de confinament acumulats”.
-2a Llei d’Espiga del Confinament:
“Així com a Newton se li van ocorre les Lleis de la Gravitació Universal després de que se li caigués una poma al cap, Espiga va escriure les Lleis del Confinament després de que se li caigués la casa a sobre”.
-3a Llei d’Espiga del Confinament:
“L’energia ni es crea ni es destrueix…
… però si treballes, ajudes als teus fills a fer els deures, els graves tocant la viola per la classe de música, fas mandales (més que res perquè deixin la tablet una estoneta), no pares de fer videotrucades a tort i a dret, vas a comprar, poses rentadores i rentaplats, i fregues la casa…
l’energia s’acaba esgotant”.
-4a Llei d’Espiga del Confinament:
“Els formats amb que l’escola et fa arribar els deures dels fills, tendeix a infinit”
-5a Llei d’Espiga del Confinament:
“Un diumenge plujós i en confinament, hauria de comptar per 3 diumenges”.
-6a Llei d’Espiga del Confinament:
“Surts a fer una volta amn un fill i ni mira els botons de l’ascensor.
Surt a fer una volta amb els dos fills i comença la III Guerra Mundial per apretar els botons de l’ascensor”.
-7a Llei d’Espiga del Confinament:
“Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
Mai penso tot el que faria durant el confinament si no tingués fills.
…”.
-8a Llei d’Espiga del Confinament:
“La Llei de la Cadira: tal com progressa el confinament, augmenta la probabilitat de que acabis posant una cadira a l’entrada de casa per deixar la roba quan tornes del carrer”.
-9a Llei d’Espiga del Confinament:
“Tit inirí bí, tit inití bí, tit inirí bí…”.
-10a Llei d’Espiga del Confinament:
“Encara que et passis el dia endollant compulsivament tauletes, mòbils i portàtils, quan els necessitis tu estaran sempre amb poca bateria”.
-11a Llei d’Espiga del Confinament:
“La complexitat dels plats cuinats comença amb un nivell de Restaurant amb estrella Michelín, i evoluciona progressivament cap a un nivell de cuina de pis d’estudiants d’informàtica”.
-12a Llei d’Espiga del Confinament:
“La pregunta més repetida aquest confinament és… Qui crea el Zoom???”.
-13a Llei d’Espiga del Confinament:
“Fernando Simón ha envellit més en 2 mesos que Jordi Hurtado en 20 anys”.
UCI:
Unitat de
Cultura
Intensiva
Quan s’acabi la pròrroga de l’estat d’alarma, vindran els penals?
Que
la Nova Normalitat
sigui anar al Teatre.
La Cultura és
els EPIs
del cervell.
Hem anat
a dir-li a l’horitzó
que l’hem trobat a faltar.
Després d’aprendre
a rentar-nos les mans,
haurem d’aprendre
a rentar el món.
Amb les lletres
el fil,
amb els llapis
les agulles.
I així farem poemes
que cusin
aquests dos metres.
No tot anirà bé
però el teu cor i el teu cervell
tenen un pla B.
Soc rebel
de l’espai que ens separa
i del temps dels records.
Ara
que només ens toquem
amb les paraules
la poesia esdevé obligació.
Necessito
carrer
a cullerades.
Estic a una nit
d’aprendre a fer petons
a dos metres.
Hem anat
a dir-li a l’horitzó
que l’hem trobat a faltar.
-Quin és per tu el sentit de la vida?
-Per mi el sentit de la vida és el tacte. I ara més que mai.
Abril
només ha estat un
no-mes.
El carrer
plora
silenci.
Aquest Sant Jordi
no ha plogut a fora
però hem plorat a casa.
Quan tot això s’acabi
no hi haurà prou roses
per tantes emocions.
Bon Sant Jordins
de casa.
La Rambla,
allà on una nit
vaig deixar de ser nit
i un dia d’agost
va deixar de ser un dia,
agafa el calendari
i on posa Sant Jordi 2020
escriu “us enyoro però us admiro”.
ABRAÇADABRA:
Abraçada màgica,
a distància,
durant el confinament.
Quan tot això s’acabi
les portes,
ara porugues,
esclataran.
Un llibre,
una rosa
i el desig d’una abraçada.
Plou
i fa dol.
De no poder abraçar
la por em va inundar la pell
i ara no sé què fer-ne.
La Nova Normalitat
ni és nova
ni és normalitat.
Ja em torna
a créixer la barba.
Més blanca.
Més forta.
-Policies condecorats per pegar
+Sanitaris reconeguts per curar
Ahora sí
que el toro no sufre.
La dreta vol convertir
l’estat d’alarma
en l’estat de l’arma.
La Nova Normalitat
la decidiran els de sempre.
-Quan tot això acabi, el primer que faré serà pintar el pis que amb els nens a casa tot el dia, estan les parets que fan pena.
-Doncs jo no. Prefereixo recordar les cicatrius d’aquests dies durant molt de temps.
Aquest any la lluita entre Sant Jordi i el Drac
és als hospitals.
La mascareta
m’està fent
una úlcera a la base nas
i vàries úlceres a la punta cor.
Quan tot això s’acabi
ploraré el plor més trist
que estic guardant,
però hauré après
a no amagar-me.
Quan el capital
importa més que les persones
la humanitat està en crisi.
Quan tot això acabi
acabaré tantes abraçades
que vaig deixar a mitges.
Us volem curar
però us fan anar a currar.
Quan tot això s’acabi
em vendré
al millor petó.
Si el futur és
guants,
mascaretes i
distància,
viuré dels records.
Mai més
et diré
que el carrer
no és per abraçar-se.
L’infinit comença
a dos metres
del buit que deixes
quan no pots abraçar-me.
Pots tenir una segona residència
però ningú té una segona vida.
Hi ha gent que té
2 residències
i 1 neurona.
Pares preocupats pel que aprendran els seus fills aquest curs.
Jo preocupat per si els pares aprendrem la lliçó que ens estan donant els nostres fills.
Mai més
confinaré
sentiments.
Quan tot això acabi
obrirem les portes
i el carrer entrarà
fins al menjador de casa.
Els meus fills
són els meus cervells essencials.
Confinats
vàrem aprendre
a mirar-nos als ulls.
Això no va de fer la guerra contra un virus,
això va de fer les paus amb el planeta Terra.
La gran por és portar el virus a casa…
per la resta, som més forts que la por.
Aquests dies anem amb
bata,
mascareta,
ulleres,
gorro
i un nus a la gola constant.
Quan tot això acabi
em deixaré créixer la barba
i els sentiments.
Queda’t
amb qui et cuidi
com ho fa la Sanitat Pública aquest dies.
-Perdran un curs?
-No. Guanyaran una vida.
És el moment
de deixar de ser riu
i aprendre a ser mar.
Quan els carrers ens abracin
cridarem aquest silenci.
Quan passi tot això,
que els sentiments
no es confinin mai més.
Confinats
vàrem tenir
el temps necessari
per canviar el món.
Ens en sortirem
però hem d’intentar sortir a un món millor.
Si només ens preocupem per aprofitar el temps durant el confinament, que els nens no perdin un curs, que segueixin fent les extraescolar ni que sigui online, teletreballar i fer de pare alhora i complir a la perfecció l’horari que ens hem marcat…
… és que no estem entenent res.
A mi
em faria por
no tenir por.
Pot ser que estiguem videotrucant per sobre de les nostres possibilitats?
Als balcons
vàrem entendre
la llibertat.
Que la quarentena ens serveixi
per descobrir a qui trobem a faltar
i a qui no.
Aquests dies,
més que mai,
surt al balcó
i busca’m al capvespre.
Tornaran les abraçades
com l’onada balla amb el temps.
Arribarà Sant Jordi
i serà el millor de tots,
perquè serà més tard
però més emocionant
i ens podrem tornar a abraçar entre llibres.
Quan acabi el confinament
que el carrer es converteixi
en un concurs d’abraçades.
I que ja mai més deixi de ser-ho.
L’amor també es contagia
i no en parla ningú.
Hi ha gent que confon Fase 1 amb Fòrmula 1.
EL CAPITALI2ME ENS HA SEPARAT
A 2METRES
ELS UNS DELS ALTRES
Lletres i Gargots 