El primer petö.
El primer amor.
El final d’estiu.
El primer d’octubre.
Guillem Agulló
ni oblit ni perdó,
però abric i petons
a tota la família.
Rei i Llei
rimen massa bé
El nostre 1-O són unes urnes.
El seu 12-O són unes runes.
En l’època de la postveritat
ara arriba la prejustícia.
Han pegat al meu vot.
Han empresonat el meu vot.
Han exiliat el meu vot.
Han inhabilitat el meu vot.
A mi,
que tot el que vull
és votar.
Els que deien que era culpa del moviment independentista haver despertat el feixisme, perquè no diuen ara que la culpa és del Covid-19 per haver despertat el feixisme?
Quan els independentistes cridem “Llibertat” a una manifestació, ens referim a posar un vot dins d’una urna. Quan la dreta espanyola crida “Libertad” a una manifestació, es refereix a incomplir un estat d’alarma.
V1OLÈNCIA
Que només els vots
ens tapin les urnes.
Només volíem ser independents,
i ens heu obligat a ser lliures.
Van prohibir els poemes
i em vaig fer poeta.
L’Efecte Papereta: el vent que genera una papereta introduint-se a una urna, pot generar una tempesta democràtica que es manifesti al cap d’uns anys.
Cada dia que passa
tinc més pardals al cap,
més papallones a la panxa
i menys cadenes a les cames.
Volíem ser flors
i ens heu fet
primavera.
El violent
interpreta l’actitud pacífica
com una provocació.
Durant mitja vida he sentit que la meva generació passava de tot, que no s’implicava en la política i que bla, bla, bla, bla.
Doncs a tots aquells avui els hi dic que em sento molt aprop dels polítics exiliats, que comparteixo el dolor dels polítics presos, i que sempre estaré agraït a aquells polítics que m’han ensenyat el poder de la desobediència civil davant les injustícies.
I que potser, de moment, la nostra victòria és aquesta.
Vull ser lliure
com la pàgina
abans del poema
Som tan pacífics
que fem por.
Diuen que la llei
està per sobre de la Democràcia,
perquè la llei la controlen els rics
i la Democràcia no.
De les llàgrimes d’avui
en farem un record
que serà la vostra vergonya
davant la història.
Que
de matinada
només truquin
les ganes de fer petons.
M’amagaré
un poema entre els dits
per obrir les manilles
quan em detinguin a mi.
Viure no és fàcil.
Ser lliure és difícil.
Morir sense ser lliure és no haver viscut.
He tastat la llibertat
i té gust de poble.
La llibertat és
equivocar-te de camí
i seguir caminant,
xiulant,
fins la següent bifurcació
Que totes les manifestacions
siguin d’amor.
Som lliures
allà on ens volen lliures.
Quan siguem lliures,
de les llàgrimes d’avui
en farem un record
que serà la vostra vergonya.
La llibertat
ni es crea ni es destrueix,
només ens transforma.
Pau.
Peu.
Piu.
Pou.
Prou.
Si ens voleu dividir,
és que no sabeu
de què estan fetes
les nostres arrels.
Aprenc a viure a poc a poc,
sense saber ni com,
ni on,
ni fins quan.
Aprenc a viure
de gent que ahir ni coneixia,
però que avui sé
que ja no podré oblidar mai més.
Aprenc a viure
vivint dies que pesen com una vida,
però tan fàcils de viure
que no els sabria haver viscut d’una altra manera.
Mai
un vot
havia contingut tanta poesia.
Després de tastar la llibertat,
la vida ja no és suficient.
-Què fas aquí asseguda mirant el cel? És tard i fa fred.
-Ho sé, però la lluna m’ha preguntat què se sent quan ets lliure per moure’t cap on vulguis.
-I tu, què li has contestat?
-Que ens queda poc per saber-ho.
Violents,
els versos
quan sagnen.
Confonen violents amb valents
Em vàreu obligar a ser valent,
i ara sóc jo
que no vull deixar de ser-ho.
-Pare, quan vam aconseguir ser lliures?
-Quan vàrem entendre que no ser lliures no era una opció.
L’odi
en mirar-se al mirall,
va confondre
pallasso amb pallissa.
El nostre nas de pallasso.
El vostre nas de Pinotxo.
Aquesta nit, més que mai,
necessito fer-ho
com si fos l’última vegada,
com si no tinguéssim alè,
com si ens juguéssim la llibertat
a cada impuls,
com si l’atzar decidís per nosaltres,
com si els veïns no es queixessin mai.
Com si amb cada contracció
poguéssim canviar el món.
Vosaltres teniu el poder.
Nosaltres,
poders.
Control + Alt + Suprem
i reiniciem la democràcia.
Quan sigui gran,
vull ser Jordi Cuixart.
Cada setmana
durant uns minuts,
deixo de ser lliure
pensant en vosaltres.
Després de sentir Pina
la Fiscalia fa pena.
L’1O vam salvar les urnes.
El 21D, les urnes ens salvaran a nosaltres.
Alguns volem que el 21D sigui no laborable,
d’altres volen que sigui no valorable.
El 21-D
revotarem.
El 21-D
rebotarem.
EQUI21DTÀNCIA
Un missatge als equidistants:
No sou equidistants.
Votar.
Volar.
Brotar.
O el silenci.
Mai
un vot
havia contingut tanta poesia.
Prohibeixo
l’aire que ens separa.
Em prohibeixo
deixar de ser lliure.
Avui prohibeixen el groc,
però el seu objectiu
és prohibir el butà.
El nostre groc
conté més esperança
que tot el vostre verd.
Que la violència
sempre ens enxampi
desprevinguts.
Si ens voleu dividir,
és que no sabeu
de què estan fetes
les nostres arrels.
La llibertat
ni es crea ni es destrueix,
només ens transforma.
Quan siguem lliures,
de les llàgrimes d’avui
en farem un record
que serà la vostra vergonya.
Si empresones el meu vot,
prepara’t pel meu vol.
Ahir, vàreu pegar al meu vot.
Avui l’empresoneu.
Demà,
és el dia que marxo.
El món necessita
més bruixes i menys jutges.
Per ells és una guerra,
per nosaltres
un vers que hem d’acabar.
Qualsevol dia
pot sortir el sol.
Haurem de ser tan pacífics,
que els hi faci por
ser tan violents.
Hi ha moments
que s’ha de ser molt valent
per no ser covard.
Quan van venir a tallar-nos les ales,
és quan vàrem descobrir que les teníem.
I vam començar a volar.
He tastat la llibertat,
i té gust de poble.
El meu cap
vola més alt
que el vostre helicòpter.
Els nostres petons
són més forts
que les vostres presons.
Vaig saltar,
i quan vaig tornar a tocar la terra
ja havia tastat el cel.
Siguem realistes,
votem l’impossible.
Busqueu les urnes
perquè no enteneu,
que la nostra revolució
s’amaga a cada petó.
Votem-nos coses boniques!
Era tan lliure,
que no necessitava
que ningú li ho digués.
L’efecte papereta:
L’aire de llibertat que genera una papareta entrant a una urna a Catalunya, acaba generant una tempesta mai vista a Madrid.
Les nostres manilles
ajuden a aixecar castells.
La història guardarà una pàgina en blanc
per tots els dolorosos silencis
d’aquests dies.
La vostra demogràcia
fa riure.
Ocupats en no deixar-los votar,
no van veure com els hi anaven creixent les ales
fins que van començar a volar.
Al vot patit
hi ha la bona confitura.
Són
i serem.
Som tan pacífics,
que fem por.
Feu por,
però no us tenim por.
Som l’aire
que us espera
en sortir.
A tv1
ja no se la creu
ni tv2.
El seu soroll de sabres.
El nostre soroll de sobres.
No hi ha camí per votar,
votar és el camí.
Fem Cuixarts
i no la guerra.
Ningú
pot sentenciar
el meu vot.
Som lliures
allà on ens volen lliures.
No són presos polítics,
som
presos polítics.
Ho tornarem a fer.
El problema és que no sabem què és el que vam fer.
Les nostres urnes,
les seves runes.
El meu vot ha demanat visita al psicoanalista.
Té la sensació que no serveix per res.
Massa eleccions
per tan poca democràcia.
A l’u d’octubre
li sagna el llavi
però somriu d’orgull.
Votarem.
Plorarem.
Brotarem.
Volarem.
Prefereixo saber que no soc lliure
que creure’m lliure i no ser-ho.
Des de l’1-O
no ens calen jornades de reflexió.
Som les flors
que broten
quan votes
llibertat.
Quan la democràcia
els causa terror
l’anomenen terrorisme.
Com si fóssim fulles
hem decidit caure de l’arbre.
Tenim plors, però no tenim por.
No som violents, però som valents.
La nostra dignitat
vola més alt
que el vostre helicòpter.
Confonen la unitat
amb anar d’un en un.
Siguem realistes,
votem l’impossible.
Tinc por
com l’ocell
quan aprèn a volar,
just abans de ser lliure.
Si perdem
que sigui
ben tard i ben fosc.
Si t’estimen,
no t’importa
a qui estimen
els altres.
L’amor no té normes.
Estima
com bulguis.
Però estima molt.
Només soc lliure
quan obeeixo
els mots que m’habiten.
Vull
ser
lliure
com les ganes d’abraçar-te.
Prohibeixen paraules
perquè som poesia.
Farem
l’instant
que ho canviarà tot.
Apaga la tele.
Tanca el diari.
Obre un llibre
i estira’t sota un arbre.
Llegeix amb la mateixa calma amb la que l’arbre balla amb el vent, conscient que sempre recuperarà la seva posició inicial.
Si no ho fas, acabaràs creient que els boscos els cremen els que els estimen, i que els que rescanten vides humanes formen part d’una màfia.
I que votar és un delicte.
La postveritat és la religió s.XXI.
La seva funció és netejar consciències fent-nos creure, per exemple, que un vaixell que rescata persones forma part d’una màfia.
El Coronavirus mata.
El Feixisme muta.
El seu 18 de juliol,
el nostre 20 de setembre.
Lletres i Gargots 