Amb quin paper
s’embolica la felicitat?
La felicitat no existeix
però s’assembla
a tu.
Buscant la felicitat
es va oblidar de riure.
Deixen els nens a dormir a casa dels avis per anar a sopar al japonès de moda de la ciutat de moda.
En un d’aquells silencis incòmodes que es generen quan tens les oïdes acostumades al brogit dels fills, ella li pregunta:
-Ets feliç?
Ell suca el maki a la salsa de soja, se’l posa a la boca i el mastega lentament (per fer temps).
-Collons, vas forta, eh!. Què vols que et digui, no crec que aquesta pregunta es pugui respondre sincerament des del moment present- respon ell.
Maki, soja, torna a mastegar lentament.
-Però ara sí que sé que abans no era feliç, i que t’hauria dit que sí.
Ser feliç és una utopia.
Ser valent no.
Buscava la felicitat
i només vaig trobar-me a mi mateix.
Si ja has trobat la felicitat,
has de ser més ambiciós.
Aquesta tranquil·litat
té un somriure més sincer
que aquella felicitat.
Molt soroll per no res.
La meva felicitat,
s’assembla més
al somni d’una nit d’estiu.
Lletres i Gargots 