Soc metge
de versos
ferits.
Fer de metge m’omple.
Escriure em buida.
El metge cura,
el poeta cus.
Obriré un hospital
i els punts de sutura
seran punts suspensius.
Poemes
que curen
ferides
que ferien.
Quan tingui 40 anys
vull ser metge de dia,
i escriptor en somnis.
La vida levita,
sense poder mirar-te als ulls,
per la sala d’espera d’un hospital.
Poemes
que curen més
que una dosi
de Dalsy.
Confiem massa en els antibiòtics
i massa poc en els poemes.
Em vaig fer metge
perquè volia saber cuidar-vos
com els llibres
feien amb mi.
A l’hospital
el dubte
transita
entre la vida
i la por.
Els llibres són
els hospitals
de les paraules.
Sort
que la poesia
només infecta
el cervell.
Quan tot això s’acabi
faré un hospital
amb les parets fetes de llibres
i les xeringues plenes de roses.
-Quan tot això s’acabi, no sé com us podrem agrair als sanitaris tot el que heu fet.
-Doncs jo sí. Vés al teatre, a la llibreria, al cinema, a un concert. Els sanitaris et curem a tu, però la cultura guareix el món.
Quan tot això acabi
faré un hospital
d’aplaudiments.
Lletres i Gargots 