Secció: “Aforismes i Jocs de paraules/semàntics/fonètics”

WHITE
LIES
MATTER

Controlavirus + Alt + Supr
i reiniciem el món d’una vegada.

Soc
un rot
amb tos,
tot mocs,
poc cos
i molt foc.

No sé si llegir-me les ungles
o menjar un llibre.

Mai nevarà com aquella nit
en aquella nau,
quan la neu
es va inventar un niu,
i vaig descobrir un cos nou,
nuu.

Van quedar per fer un cafè
i el cafè els va fer a ells.

Avui
vull
que mai sigui demà.

Moc un dit.
Trec un moc.
Dic que sí,
si véns amb mi.

Abracem-nos
Abrasem-nos
Abriguem-nos
Embriaguem-nos
Aquesta nit.

Vull,
avui.
Bull,
avui.

Fulla’m
com ho fan els arbres.

-Tot està xop!
-Vols fer xip-xap?
-No, prefereixo fer uns xuts.
-Perfecte, jo ja estic eixut.
-A veure qui ix guanyador!
-Només podem empatar. Serà una X.

No sóc un poeta,
sóc un poema.

Jugo amb les paraules
em faig trampes
i perdo.

Escric,
crac, cric,
com un grill.
Escric,
cric, crac,
Samsa viu.

Quants dies està durant avui?

Aquests dies,
fins que no prenc la primera persona,
no sóc cafè.

-T’estimo.
-Jo també.
-Tu també m’estimes?
-No, vull dir que jo també m’estimo. I aquest és el primer pas per arribar a estimar-te algun dia.

Si jo
no fos jo,
aquesta vida
no seria la meva vida.
Perquè tu
no series tu.

Tinc molt silenci
per oferir-vos.

-A vegades penso què seria de mi si no t’hagués conegut.
-Doncs jo penso què seria del món si no ens haguéssim conegut.

Només volíem créixer,
i ens vàrem fer grans
massa d’hora.

Et miro
i em sobren els miralls.

-joguines
+jugar

Una caca
m’ha dit papa.
Un pet
creu que es el meu nét.
Un pipí
vol ser el meu fill.
Un rot
m’ha declarat l’amor.
Però un cul
t’ha escollit a tu.

Per passar
de viure a riure
has de començar
vibrant.

No sé
si viure
o plorar.

Que la teva vida
tingui molts quilòmetres
de carril vici.

Que la teva vida
passi però pesi,
falli però balli
i mori però miri.

Que els beneficis dels bancs
siguin els petons
que ens hi fem asseguts

Ets la diva
que millor
em desordena
la vida.

Vigila on compres
que no et venguin
gat per llibre.

Fes-me
petons
potents
com protons.

-Quin és per tu el sentit de la vida?
-Des de que et conec, el tacte.

Tot és políticament correcte
menys els polítics.

Fes-me pessigolles
fins que em pixi de viure.

Cada dia tinc més clar,
que no hi ha
separació de pudors.

No me’n refio gens ni mica
de la gent que no li agrada el cafè.

La fractura de la llum,
fa mal.

El món faria més pupa
sense els Pallapupes.

Aquests dies,
fins que no prenc la primera persona,
no sóc cafè.

Pata.
Peta.
Pita.
Pota.
Poeta.

M’encanta
fer burilles amb les rimes
i menjar-me el mots.

Pesat, present i futur.

+open arms
-closen hearts

Obrim els mars
a l’Open Arms.

Tanquem els ports
als creuers que contaminen.
Obrim els ports
als vaixells que salven vides.

No vull nedar i guardar la roba
en el mateixa mar
on altres moren
sense poder arribar.

Els partits catalans
estan partits, catalans.

-Parla
+ment

+Casasses
-Casado

Qui et mirarà
quan jo no et miri,
si ningú sabrà mirar-te
com jo et miraré demà.

Era tan mesquí,
que el seu jardí de l’edèn
era un paradís fiscal.

Doneu-me un punt i seguit
i mouré el món.

Em jugo un Like
a que no sóc narcisista.

Disculpeu-me
però he d’anar un moment al cervell
que m’estic fent un relat a sobre.

Solo sé que no psoe nada.

-jocs de tablet
+jocs de taula

-Amazon
+Amazònia

Al post petit
hi ha la bona confitura.

Tenia un nus a l’estómac.
Et vaig conèixer
i des d’aquell dia
els nus som tu i jo.

M’agrada
quan rimem
en la mateixa direcció.

-Prou!- va dir el punt.
-Seguim?- va dir la coma.
-Doncs jo faig el que vull- va dir el punt i coma.

Que la teva vida s’assembli més
a l’armari dels tuppers
que al calaix dels coberts.

Escric
per no plorar.

Soc conscient que no en sé gaire,
que sóc l’etern aprenent
i que faig errors molt infantils.
Que sóc un analfabet emocional,
i que, massa sovint,
no trobo el mot adient
per dir-te com t’astimu.

Apaga la tele
o ella t’apagarà a tu.

Més Petons
i menys Prozac.

L’onada de fred,
la surfejaré sota els teus braços.

Qui estigui liure de pecat,
que tiri el primer badall.

Que tots els refugiats tinguin un refugi.

Fullem-nos
com si fóssim dos llibres.

M’excita
fullar
llibres.

Falla’m
com si fos la primera vegada.

Quan els pisos
cobren més que les persones,
la humanitat està en crisi.

D’on fuig el vent
que ni tan sols em mira?

L’home ha arribat a la Lluna,
però la humanitat no ha arribat a la Terra.

PSOE, o el PESO de la POSE.

Fa 50 anys que la Lluna va arribar a l’ésser humà.

Quan expiro
el teu alè,
m’inspiro
i escric.

El canvi climàtic
me la sua.

El canvi climàtic
serà l’excusa de la Terra
per defensar-se
de l’ésser humà.

Canvi climàtic
tac,
tic
tac,
tic
tac….

Em fas
petons
i em desfàs
les pors.

-Em regales un poema?
-No, et regalo el poeta.

-Vius de la poesia?
-No. Visc gràcies a la poesia.
Tinc més amics
que problemes.

Quan els pisos cobren més
que les persones,
l’ésser humà està en crisi.

La meva revenja
per no entendre aquest món,
és que ell tampoc m’entengui a mi.

Si hem vingut a aquest món a patir,
canviem de món.

Vull un món
on l’únic que exploti
sigui el Peta Zetas.

De mica en mica
s’omple la pica,
però se’ns escapa la vida
esperant.

És quan la meva ment fa volar coloms
que els meus peus toquen a terra.

No et venguis
per ser el més venut.

Mil paraules valen més,
molt més,
que una imatge.

Si la resposta que obtens del mirall
no et dóna la raó,
no canviïs de mirall.

Les agendes massa plenes
guarneixen vides massa buides.

Som els riscos que prenem
sense que ningú els entengui.

Els versos,
amb llengua
i sense pressa.

Aquest mes
m’he engreixat
4 llibres.

Un llibre
és un gimnàs obert
les vint-i-quatre hores.

En l’època de la postveritat
ara arriba la prejustícia.

Tinc
més amics
que problemes.

Que el color de la pell
només sigui
el color de la pell.

Quan s’acabi la pròrroga de l’estat d’alarma, vindran els penals?

Tant de bo
el món donés
dones i homes
com Pau Donés.

El palo
viene cuando se acaba el jarabe.

Por un beso
del de “La Flaca”
daría lo que fuera.

Vull viure
com ha mort Pau Donés.

A partir de hoy
la vida es más flaca.

Com a metge
tinc la sensació que,
sense haver-lo conegut,
he après a més Medicina de Pau Donés
que de molts llibres de la carrera.
Bona nit,
bonito.
Por un beso
de la vida
yo daría lo que fuera.

Visc
la vida
a torpe.

Que el color de la pell
només sigui
el color de la pell.

Pàgina principal “Poemes curts i altres reflexions”