S’acaba l’any
de les abraçades perdudes.
Aquest any,
no tinc ganes d’innocentades.
Aquest any,
només tinc ganes d’abraçades
encara que siguin innocents.
Al 2020
ni els divendres
són divendres,
ni els petons
busquen parelles.
Tinguem tots cap
per cap d’any.
El 2020
ha fet palès
qui val per 0
i qui val per 2.
Aquest 2020
ha canviat el món.
Al 2021
ens toca canviar a nosaltres.
Al 2020 li queden
tres petons,
dues abraçades,
i un dia.
El 2021 m’ha demanat
que no li demani res,
i que el visqui.
Que al 2021
es compleixin tots els desitjos
que aquest any
hem amagat
dins d’aquests maleïts 2 metres.
Aquest any ens ha ensenyat
que el temps és relatiu,
ara, el Nadal, ens demostra
que l’espai que ens separa
també ho és.
Aquest Nadal
no vull desembolicar regals,
aquest Nadal
vull embolicar-te a abraçades.
Aquest Nadal
et regalaré
un petó volat, embolicat,
perquè el tinguis
de reserva.
L’any que s’acaba
mira enrere
amb el mateix nus a la panxa
que han patit tots els seus predecessors.
Bon
any
now.
Aquest serà el millor 2021
de la meva vida.
Que els teus desitjos siguin tan ambiciosos,
que prefereixis que no s’acompleixin,
un any més.
A mi el que m’agrada no és el Nadal.
El que m’agrada és el Nadal amb vosaltres.
Tot el meu Nadal
cap dins d’una abraçada.
Avui
que l’hivern se sent immortal,
la primavera somriu
d’amagat
pel dia que li acaba de guanyar.
El segon dia d’escola,
gelós
perquè ningú li fot ni cas,
genera aquell clima de normalitat
que ens apropa a la monotonia.
L’estiu,
és la vida
cridant-te que la visquis.
Aquest estiu
deixaré que em viatgis ben lluny,
desdel llit de casa
L’estiu
és una tarda
deliciosament avorrida.
Que la teva cançó de l’estiu
estigui plena de rialles.
L’estiu
m’ensenya a viure.
Que la teva vida
tingui el ritme d’un diumenge d’estiu.
Que l’endemà de Sant Jordi
segueixis fent olor a llibres i roses.
No hi ha drac,
no hi ha princesa,
no hi ha Sant Jordi.
Però, a la vegada,
la lluita que representen
està dintre de cadascú de nosaltres.
Si algú veu al 29 de Febrer,
que li faci una abraçada de part meva.
I que li digui que sé
com se sent avui.
Aquest any, per carnestoltes, em trauré totes les disfresses que porto a sobre.
I seré jo mateix per un dia.
Que el record del dia de Reis,
sigui el teu millor regal de Reis.
Conec gent amb tan poca tendresa,
que els Reis només els hi portaran regals.
Els regals són l’avorrit premi de consolació per tots aquells que, durant l’últim any, no han fet res per gaudir d’un bon tros de carbó.
El dia de Reis, és un dia perfecte per regalar-los una porció de tolerància a la frustació.
No oblidem que aquest dia (també) hem de fer de pares.
A l’any nou li demano que siguem prou valents
per demanar-nos-ho tot a nosaltres mateixos.
Aquest any ha estat tan intens,
que encara tinc alguna emoció per desembolicar.
Que l’abraçada més forta
no sigui pel paper dels regals.
Que tot el que et regalin aquest Nadal,
càpiga dintre d’una abraçada.
Ja ha arribat el tió a casa.
Silenciós, com sempre.
I només arribant,
ja ens ha regalat un preciós matí de diumenge.
Que aquest Nadal
se’ns encenguin més llums interiors que exteriors.
Mentre tothom celebrava l’entrada del nou any amb la boca plena, les copes alçades i el mòbil a la mà, ell va ser capaç de mirar enrere i fer aquella mitja rialla que només sap fer la gent que està en pau amb el món i amb si mateix.
Tot seguit, va tancar el ulls per fugir del soroll i obrir la porta de la seva cova interior.
I va dedicar-li aquella mitja rialla a l’any que acabava de passar.
Li va dedicar la rialla, aquella mitja rialla que només sap fer la gent que està en pau amb el món i amb si mateix, només per agrair-li els 365 dies de vida que havien ballat junts.
Per canalons
els que tu i jo
fem amb els llençols.
Regala’m
una mirada més.
Aquest Nadal
amb quin paper
embolicaràs la felicitat?
Que els tickets-regal
regalin petons.
L’agost
té més records
que dies.
L’agost
fa olor
de primer petó.
L’estiu va lent
com la carícia,
com el vent
quan movia aquell arbre
sota el que ens vam fer grans.
Fa calor
de llibre gruixut.
M’abraço
a aquella part de mi
que ha renunciat a créixer
i avui comença vacances
i li dic,
fluixet,
“gràcies”.
Les nits d’agost
no són nits.
L’estiu
té el ritme gruixut
d’un bon llibre.
La nit de Reis
és un poema
que et mira
fixament als ulls.
L’any té 364 nits.
La nit de Reis
és una altra cosa,
és molt més important
que una nit.
Conec gent
amb tan poca tendresa
que els Reis
només els hi porten regals.
El tió
abans de marxar
m’ha dit que us digui
que si pogués
regalaria rialles.
Tu i jo
som dos focs
i una foguera.
Lletres i Gargots 