La vida té estones
d’intensitat i de calma,
lluitant tots els seus punts
i aturant-me a les comes.
La vida que juga
amb el sol a l’esquena,
amb els jutges de línia
alineant els cometes.
Jo visc tots els dies
com si fossin victòries,
com si fóssim les copes
que es guanyen als arbres.
Hi ha sorra que embruta
els peus i les passes.
Hi ha sorra que ensenya
a lluitar fins l’albada.
Hi ha sorra que cau
d’un temps cap a l’altre,
jo visc embrutant-me
de sorra de l’aire.
Lletres i Gargots 