Vull caure com cau un pètal.
Despullar-me amb la vida, i que només el perfum mantingui l’essència.
Desprendre’m dels ossos, escurant la tempesta i amb la pell, pergamins per escriure textura i poemes.
Vull caure com cau l’últim pètal.
Renegant del cos com l’ombra al capvespre.
I sense cap frontera on el temps torni enrere, convidar-lo a ocupar un espai que està en venda.
Voldré caure com caurà l’últim pètal i que només l’olor regni l’univers sense regles.
*Vers la prosa és un projecte de Jaume Geli https://www.facebook.com/jaume.geli
Lletres i Gargots 