Arriba el moment de fer punta al llapis i començar a pensar en fer la llista de bons propòsits. Perquè, no sé si ho sabeu, però el moment de fer-la és ara, mai per cap d’any.
La llista de bons propòsits s’ha de fer amb el cap (i la panxa) buits. S’ha de fer després d’un treball de reflexió personal ben farcida de realitat, i requereix d’un estat de lucidesa mental que només es pot trobar a l’estiu.
De fet, no se m’acut pitjor època de l’any per fer-la que per cap d’any, amb la panxa (i el cap) emboirats pels excessos i pels cunyats.
Així que jo ja tinc el llapis preparat, he buscat aquell bloc de notes que em cap al palmell de la mà i que només surt un cop a l’any, i ho tinc tot al seu lloc per començar la llista quan em vingui la inspiració.
Per avançar feina, ja he escrit l’últim propòsit de la llista: “Acceptar la frustració a mida que es vagin incomplint els propòsits anteriors”. Per això, se m’oblidava, aquesta llista s’ha de fer a l’estiu, i sempre en llapis.
Lletres i Gargots 