Sento dir-vos que el lema “si vols, pots” és una fal•làcia.
De fet, jo tinc una llista que déu n’hi do, de coses que he desitjat (amb totes les meves forces, us ho asseguro) i que no he aconseguit.
El lema no és res més que una demostració més de la tirania dels resultats sobre l’experiència. I fins que no aprenguem a valorar el trajecte, estarem atrapats.
Fins que no aprenguem a pensar qualitativament, seguirem sent éssers programats per acumular objectes (i metes).
Fins que no es valori més l’esforç que el resultat, estarem destinats a frustrar-nos pels objectius no assolits. I ens seguirem perdent l’enorme satisfacció personal que obtens de tots els esforços que no han servit per res. Parlant quantitativament, és clar.
Lletres i Gargots 