De petit, no sabia què carai pintava la cua que tenia en Goku a l’esquena. De fet, crec recordar que era l’únic que no m’agradava (ni entenia) d’aquella gran sèrie que ens va marcar la infància.
Però amb el temps, un va descobrint que això dels superherois és una més de les tan necessàries fantasies que tots tenim a l’edat infantil, aquelles que es van desfent a mida que el sol (i les hòsties) et van clivellant la pell.
I tot i que m’ha costat, amb els anys he anat entenent el significat d’aquella cua que, quan li premen fort, en Goku perd tota la seva força.
Amb el temps he anat entenent que la cua representa les mancances que tots tenim, fins i tot els superherois de la infància (superherois que, a la nostra edat, ja estan més desfets que les espelmes d’un pastís de xocolata que no ha trobat al nen que l’havia de bufar).
La cua d’en Goku és el seu passat, és tot allò que ell no sap que és, i tot allò que no sap que no és.
També és el que vol ser i no és.
I el monstre que no desitjaria ser, i que aconsegueix reprimir totes le nits menys les de lluna plena.
I és per això que quan algú li prem i li fa recordar tot això, perd la força.
I tots tenim la nostra cua amagada, com en Goku. I quan algú ens la prem, la força ens abandona de cop.
Tots tenim una cua com aquesta, tot i que a vegades està en zones tan profundes de la nostra ànima, que ens costa reconèixer-la fins i tot a nosaltres mateixos.
I amb el temps, amb humilitat, i amb molt d’entrenament i esforç (igual que feia en Goku amb aquelles peses que es posava als turmells) entens que no cal portar la cua oculta envoltant-te la cintura com feia ell.
I l’acceptes, i fins i tot li arribes a trobar una certa gràcia a això de tenir la cua que tens!.
I després d’acceptar-ho, arriba un dia que algú et prem fortament allò que abans et feia perdre la força a l’instant, i es queda amb la teva cua a les seves mans.
I des d’aquell dia ets conscient que et pots transformar en superguerrer, i fots Kame Hames farcits de paraules que quan implosionen, surten relats com el d’avui.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 