– Una habitació buida.
– Una taula amb dues cadires.
– Tot de color gris.
– Entra un senyor vestit de blanc, d’un blanc impecable.
– S’asseu a una cadira, amb un cafè a les mans.
– Mirada perduda i fum que surt del cafè.
– El temps passa, i el senyor de blanc ni s’immuta.
– Està tranquil.
– No. Més ben dit, es mostra indiferent, inexpressiu. Neutre. Asèptic. Estèril.
– Apareix un segon senyor, aquest tot vestit de negre.
– Camina nerviós, tot suat.
– Mirada desconfiada, com si busqués alguna cosa.
– “Què cony fotem aquí? Ho saps tu? Anava caminant pel carrer, buscant l’adreça d’aquell coi d’advocat, m’he perdut i no sé com collons he acabat aquí dins!”.
– “És curiós, a mi m’ha passat el mateix. Però jo no tinc sentiments. Bé, sí que els tinc, però em costa identificar-los, i sobretot expressar-los. És el preu que he de pagar per haver sortit d’una novel•la d’en Murakami. Tu, pel grau de paranoidisme a la teva mirada, deus haver sortit d’una d’en Kafka”.
– “No sé que t’empatolles! Jo tinc un judici etern amb la vida que no para de perseguir-me, i buscava a algú que em pogués ajudar d’una vegada! I he acabat aquí!!!
– “Jo també buscava algú que m’ajudés. L’advocat m’ha dit que vingués aquí, i que si t’ajudava a que entenguessis que qui et persegueix ets tu mateix, tu m’ajudaries a sentir alguna cosa. Encara que només sigui por”.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 