Recordeu abans, no fa gaire temps (tot i que en qüestió de temps, no fa gaire pot ser una eternitat) quan el conductor del cotxe del davant t’aixecava la mà, per donar-te les gràcies per un canvi de carril que li havies facilitat?
O potser recordeu més la versió del vianant que quan, tu dins del cotxe, t’aturaves perquè creués, et dedicava el mateix gest d’agraïment?
Doncs què voleu que us digui, una altra cosa que ens hem deixat perdre.
I no és una pèrdua qualsevol.
El simple gest d’aixecar la mà, era una manera de comunicar a l’altre l’agraïment pel respecte vers la teva realitat.
Cada vegada que algú feia el gest d’aixecar la mà, enviava un potent missatge que s’expandia a la velocitat de la llum i contagiava a tot l’univers.
Un missatge farcit d’empatia, i que transmetia (a qui el sabés interpretar) la confiança i el caliu que només tenen les relacions entre humans.
I, sense saber com ni perquè, algun dia algú va decidir que havíem d’abandonar aquesta costum.
I des d’aquell dia, és encara més trist i solitari anar en cotxe.
I els vianants només miren els mòbils. I ni veuen com t’atures per deixar-los creuar.
Jo, per si algú en té ganes, he fundat “El Club dels que seguim aixecant la mà”, i cada dia l’alço més sovint, tant en cotxe com caminant.
En veure’m amb la mà enlaire contínuament, la gent pensa que estic com un llum.
Però jo cada dia tinc més clar que els inadaptats són ells.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 