El segrestador bo sent compassió per la nena de quinze anys que tenen tancada, des d’avui fa just deu dies, en aquella minúscula habitació.
Així que planeja que quan el segrestador dolent surti a comprar, la deixarà anar al lavabo i li portarà menjar i beguda.
De moment, el segrest s’està desenvolupant tal com havien calculat.
Tot i que seria més correcte dir que s’està desenvolupant tal com havia calculat el segrestador dolent, que és el ideòleg de tot això. El professional.
El segrestador bo és una espècie de tècnic en el segrest, algú necessari però que només ho considera una feina, una manera de guanyar calers.
Vaja, que no gaudeix del patiment aliè, tal com ho fa el segrestador dolent-
El segrestador bo ja fa dies que pateix per la nena de quinze anys, sobretot quan la sent pixar i cagar en aquella gibrelleta.
I pensa que li donen poca aigua.
I poc menjar.
I quan li comenta tot això al segrestador dolent, aquest l’agafa pel coll i li diu que això és un putu segrest, i que si vol fer caritat que es foti a monja!.
Per tot això, quan el segrestador dolent surt a comprar, el segrestador bo li diu a la nena de quinze anys si vol anar al lavabo.
I tal com li obre la porta de l’habitació i li ofereix la mà per ajudar-la a aixecar-se del terra, la nena de quinze anys fa un moviment ràpid i ferm amb el braç dret, de manera que el llapis (un staedtler del número 3 ben afilat) que portava a la butxaca el dia del segrest, acaba incrustat a l’ull dret del segrestador bo.
I ho fa amb tal virulència, que li provoca un hematoma cerebral a nivell del lòbul frontal, que causa la mort immediata del segrestador bo.
Abans de morir però, pot sentir les passes àgils de la nena de quinze anys, i l’alegre cop de porta amb el que fuig del captiveri que ha durat deu dies justos.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 