Els Beatles van deixar de fer concerts el dia que els crits del públic van impedir que s’escoltessin.
També explica la llegenda, que després de l’actuació, un cop al camerino, no es posaven d’acord sobre quin repertori acabaven de tocar, perquè no havien interpretat les mateixes cançons.
I passant la història pel filtre personal, penso en totes les vegades que a la nostra vida quotidiana, interpretem el nostre paper sense escoltar-nos.
Penso en totes les vegades que el soroll exterior no ens permet mirar a l’interior, i en les decisions dissonants que prenem sense la consciència necessària.
M’imagino el meu món interior, representat
pel que penso,
el que faig,
el que dic
i el que vull,
com si fossin els quatre Beatles (amb perruques i tot) cadascú tocant al seu ritme particular.
I imagino els camins que he pres sense saber ni la cançó que estava sonant.
Amb el temps i l’experiència, cada vegada detecto abans aquesta pèrdua d’harmonia interior. Aleshores és el moment de convocar una reunió d’urgència.
M’aïllo del món, i els assec als quatre en una taula en un terreny neutral (més o menys, entre l’estómac i el fetge), i no els deixo aixecar fins que no sento dintre meu una fumata blanca afinada amb el desig.
I amb els anys també he après que en cas de dubte, faig més cas al que vull, que al que faig, al que dic o al que penso.
I que el que vull, és el meu Lennon interior.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 