És més fàcil escriure sobre els bons moments.
Sobretot aquí, en aquest món de rialla forçada i ostentosa, on sembla que tothom sopa menús degustació dia sí, dia també.
Per això avui, després d’haver sopat un simple plat de pèsols i un tall d’emperador (indignes de ser pujats a la xarxa), m’he decidit, en una acte de rebel•lió, a escriure d’algun punt fosc, però sincer, de la meva condició de pare.
I el que us confessaré avui és que més d’un dia (i més de quatre), després d’haver repassat els llibres del Capdevila, després d’haver discutit del dret i del revés amb amics sobre l’educació dels nostres fills (i haver trobat solucions tan magistrals com errònies), després d’haver escrit per aquí quelcom tendre sobre la paternitat, només uns segons després de tot això (el destí ja ho té això de demostrar-te qui mana, en el moment just per fer-te sentir ridícul) els hi foto un crit innecessari, d’aquells que no se’l mereixen ni de conya.
No se’l mereixen ni ells ni jo.
El que us vull confessar avui són totes les vegades que perdo els nervis i traint els meus principis, els hi cau una bronca desmesurada.
I els hi cau la bronca a ells perquè és més senzill això que assumir els meus límits com a pare. I els seus límits com a fills.
I amb això no vull dir que quan se la mereixin no els hi hagi de caure una de ben grossa, però tot sovint m’oblido que l’adult sóc jo, que el que hauria mantenir l’estabilitat emocional sóc jo i els hi exigeixo a ells allò que jo no he estat capaç d’aconseguir en trenta-nou anys.
I un cop ha passat tot, l’únic consol que em queda és repetir-me com si fos un mantra, allò de que tot nen té dret a tenir un pare imperfecte. Ho copio mentalment cent vegades, com ens feien fer a l’escola.
I ara i aquí, afegeixo que tots tenim el dret de manifestar totes les nostres imperfeccions, i a enviar-les al ciberespai, en un de satèl•lit que vetlli per a que no es perdi el sentit de la realitat que ens fa humans.
Tenim aquest dret, encara que haguem sopat un simple plat de pèsols i un tall d’emperador.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 