Vaig aprendre a estimar
aquell dia
que era un dia com qualsevol altre.
Ningú se n’adonà.
Els cotxes seguien escopint merda.
El tallat tenia aquell regust a cremat de màquina vella, i la llet bullida havia fet un tel que feia basarda.
A l’ascensor, un veí no parava de mirar-se aquelles sabates que no va gosar dir-li a la sogra que no li agradaven gens.
Els diaris seguien sense parlar de tu.
Un vell no recordava que no recordava què havia esmorzat.
Algú jurava que canviaria, i algú feia veure que s’ho creia.
Un nen s’inventava un mal de panxa que no es creia ningú.
I una amant fingia per primera i última vegada, un “fins la propera setmana” que cap dels dos es va creure.
Però jo vaig aprendre a estimar aquell dia
que era un dia com qualsevol altre.
Lletres i Gargots 