Tothom grava vídeos
però ningú els mira.
I ningú els mira
perquè la vida que es viu
no n’entén de temps.
La vida que es viu,
es viu a instants.
Instants rotunds
on el cronòmetre perd el seu poder
i les emocions viscudes
fixen el moment a l’eternitat.
Visc la vida sense vídeos.
Visc la vida a fotografies
que guardo dins d’una capsa de sabates
atrotinada de tants records.
Si mai no hi soc,
agafa la capsa
i viu-me.