La vida
és el marc d’un rellotge
sense agulles,
és el buit que deixa
la porta de la casa de la rata
enmig del menjador,
és l’espai entre la clau
i el pany,
la pols
després de netejar el moble,
l’aire que entra a la nevera
i es congela,
el moment abans
del moment precís,
arbres immòbils
observant semàfors obedients,
putes que han deixat de fumar,
cigarretes electròniques
que somnien amb xais de veritat,
la ràbia
per no haver-te mossegat.
La certesa
que el millor poema
sempre és el darrer.
Lletres i Gargots 