Ciutats líquides
plenes d’ampolles
buides de futur
abandonades pels portals.
Olors a pixum de nen
que saturen l’ànima
que ja no tenim.
Venedors de menjar ràpid
que l’oblit aprofita
per omplir-nos els budells.
Turistes
fent tots la mateixa fotografia
de l’abisme.
I jo, buscant un racó
on un fanal
m’ofereixi la seva llum,
per vèncer l’endemà.
Lletres i Gargots 