Soc
el forat que deixo quan marxo.
El temps que trigo
en sabes cap a on vaig.
Soc
la suor de la lluita
i un blanc de bandera.
El que veig
quan miro enrere mentre corro endavant.
Soc
el valent que fuig
i el covard que lluita.
La bèstia que plora
perquè no sap plorar.
Soc
el científic que rima
i el poeta que compta.
L’espai que gemega
per la distància que hi ha.
Soc
la vida que em toca
quan toco el passat.
Lletres i Gargots 