Soc

Soc
el forat que deixo quan marxo.
El temps que trigo
en sabes cap a on vaig.

Soc
la suor de la lluita
i un blanc de bandera.
El que veig
quan miro enrere mentre corro endavant.

Soc
el valent que fuig
i el covard que lluita.
La bèstia que plora
perquè no sap plorar.

Soc
el científic que rima
i el poeta que compta.
L’espai que gemega
per la distància que hi ha.

Soc la vida que em toca,
per sota el llençol.

 

Llegir més Poemes

Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.