L’objectiu
és morir buit.
Buit de rialles esclatades,
d’espatlles plorades
i cuixes suades.
De poemes compartits
i de poemes guardats
a la butxaca del batí
per si un dia els necessito.
Buit de nits no dormides
i de vespres patits,
amb un nus existencial a la panxa
que implosiona en llàgrima
a l’hora de sopar.
Buit d’orgasmes siderals
que floten en el temps
intentant recuperar la sensació de gravetat.
Buit de mi
i buit de tu.
L’objectiu
és abraçar a la mort
amb aquella mitja rialla
del que sap que ha guanyat.
Lletres i Gargots 