Cada nit, quan el món dorm,
em trec una cullera de sota l’orella
i fabrico un forat negre
per viatjar a la velocitat de la llum d’una espelma.
Cada nit, quan el món dorm,
ho aposto tot a una realitat que desperta
i començo a fer-la meva
com si fos un joc de peces de colors
on tot encaixa sense rebaixes.
Que només les emocions vulguin fer hores extres.
Que no rimin les ofertes.
Que el consum sigui d’essències.
Que m’ho paguis en espècies.
Que els diners no et facin riure.
Que s’embrutin de tan viure.
Que m’escriguis el que vulguis.
Que no vulguis ser una recta.
I que cada nit quan el món deixa d’estar d’oferta,
netegem el producte interior brut amb cançons com aquesta.
Cada matí, quan el sol encara plora,
els carrers sense llambordes
demanen mans sense banderes,
sentiments sense hipoteca
i valents amb poca pressa.
Cada matí, quan el sol encara plora,
el temps busca uns fogons
per fer un sopar d’estiu a la fresca,
i el desig porta les postres
i els veïns obren les portes
a un avui que arrenca el bull.
Que només les emocions vulguin fer hores extres.
Que no rimin les ofertes.
Que el consum sigui d’essències.
Que m’ho paguis en espècies.
Que els diners no et facin riure.
Que s’embrutin de tan viure.
Que m’escriguis el que vulguis.
Que no vulguis ser una recta.
Que cada nit quan el món deixa d’estar d’oferta,
netegem el producte interior brut amb cançons com aquesta.
I que cada nit quan el món deixa d’estar d’oferta,
netegem el producte interior brut amb cançons com aquesta.
Lletres i Gargots 