L’astronauta (II)

L‘astronauta
surt de la nau per modificar l’angle d’inclinació d’un panell solar.
I és
enmig d’aquell buit sideral
ofegat pel silenci del no-res
que pensa que no sap què cony fa allà
si, de petit, tots els nens volien ser astronautes
i ell volia ser poeta.

Així que, després de modificar l’angle del panell solar,
torna a la nau espacial
agafa llapis i paper
i tot nerviós
escriu el millor vers
que ha escrit mai.

 

Veure “L’astronauta”

Llegir més Poemes


Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.