L‘astronauta
surt de la nau per modificar l’angle d’inclinació d’un panell solar.
I és
enmig d’aquell buit sideral
ofegat pel silenci del no-res
que pensa que no sap què cony fa allà
si, de petit, tots els nens volien ser astronautes
i ell volia ser poeta.
Així que, després de modificar l’angle del panell solar,
torna a la nau espacial
agafa llapis i paper
i tot nerviós
escriu el millor vers
que ha escrit mai.
Lletres i Gargots 