Som una porció de salut amb data de caducitat.
Som la malaltia que ens colpejarà.
Som una vulnerabilitat anunciada en “prime time”.
La salut és silenciosa, sibil·lina, i sap amagar-se rere els problemes quotidians per fer-se invisible dia sí dia també.
La salut és tímida i vergonyosa. Ens parla amb un xiuxiueig gairebé imperceptible amb tot el soroll que ens inventem, avui dia, per no haver d’escoltar què ens passa per dintre.
A la malaltia això no li passa.
Quan arriba, fot un cop de porta tan fort, que genera una ventada que ens remou la pols de l’inconscient, i fa que tot el barri s’enteri que ja està aquí.
La malaltia és exhibicionista i inadequada, apareixent sempre quan no toca i pel lloc més dolorós.
La pregunta que em ronda i que us llanço a tots és: Des de la salut del moment actual, ens podem preparar per afrontar la futura malaltia?
Una bona manera, pot ser començar per viure el present, fent-lo conscientment fugaç i assumir que més enllà de l’ara i aquí tot es difumina, com el pinzell quan torna a got d’aigua. Tot es dilueix si ho comparem amb la immensitat del moment en que estàs llegint això (sí, la immensitat del moment en que estàs llegint això), fins i tot els conceptes de salut i malaltia.
Potser no ens podem preparar per la futura malaltia, però sí diluir-la en el got d’una vida plena a vessar.
Avui, pensant en el dia que la salut em foti les banyes i se’n vagi amb un altre, vull aprendre a abraçar-me tan fort que m’esmicoli com si estigués fet de peces de Lego.
Ja estic ansiós per saber qui seré quan em torni a construir, com pugui, després de recollir els fragments del terra.
Ara i aquí.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Lletres i Gargots 