Som consumidors. Ni ciutadans. Ni votants. Ni éssers vius.
Ens han fet consumidors i el pitjor de tot plegat, és que ens ho hem cregut. I aquests dies ho tinc més clar que mai. Una pandèmia no ens deixa consumir (ni temps ni béns) al ritme necessari, i la societat s’enfonsa.
I la darrera versió del nostre assumit “jo consumidor” el trobo en el tema de les vacunes. Ara no ens volem posar la vacuna contra el Covid, la volem consumir. I això implica decidir quina marca de vacuna volem consumir, confonent sovint informació amb propaganda, com quan escollim un mòbil pensant que els que escollim som nosaltres.
El nostre narcissista “jo consumidor” és incapaç de confiar en els pocs (molt pocs) que tenen els coneixements suficients per decidir, i perd el temps mirant-se el melic sense entendre que l’espècie està davant del dilema “vacuna o mort”.
Mentre l’espècie tremola, el nostre narcissista “jo consumidor” en lloc de vacunar-se i atacar l’arrel del problema, es pensa que pot decidir on comprar una crema per dissimilar el tremolor.
Lletres i Gargots 