Amb això d’ERC i Junts, em sento com un nen que mira com es barallen els pares.
Un nen que veu la mare i el pare tirant-se els plats pel cap, i que tanca els ulls ben fort amb la fantasia que, quan els torni a obrir, tot s’hagi arreglat de cop.
Em sento com un nen que estima igual al pare i a la mare, i que no sap que fer (més enllà de fer tonteries i escriure post) per evitar allò que
sap que acabarà passant i, sospita, el farà despertar de cop.
Lletres i Gargots 
El principal problema és que pare i mare són immadurs, egoistes i amb un melic tan gran que els eclipsa completament, oblidant-se per complet d’assumir la Responsabilitat que els pertoca….. VERGONYÓS
M'agradaM'agrada