L’escriptor de relats eròtics acaba una nova història, i li deixa un esborrany a la seva parella sobre la taula del menjador perquè ella se’l llegeixi quan arribi a casa.
Ell marxa sense perdre ni un segon ja que té una presentació amb els de la editorial. Agafa el cotxe i no pot parar de pensar en el relat que acaba d’escriure. Ara està convençut que és una merda de relat, que de eròtic no en té res i que fa anys que els seus escrits no transmeten ni un bri d’emoció, ni de sentiment o com cony es digui allò que hauria de tenir un bon escrit eròtic.
La Núria arriba a casa morta de fam: amb el nou canvi d’horari a la feina, no trepitja casa seva fins a les quatre passades, i sense haver pogut dinar. Deixa la bossa sobre la taula del menjador i veu un nou esborrany escrit pel Joan. Es calenta els macarrons i comença a llegir-lo mentre endrapa macarró rere macarró. Troba que és un relat boníssim, del millor que ha escrit mai la seva parella. De fet ara està ella més calenta que els dos macarrons que queden al plat.
La Núria dutxa, es renta les dents, i va a picar al pis d’estudiants que s’han instal·lat just al costat de casa, a veure si amb l’excusa que no té sal, pot saciar aquest desig sexual que li ha despertat el relat del Joan.
Lletres i Gargots 