“Un dels inconvenients de que et considerin un visionari, és que tothom espera que ara, cinc minuts abans que comenci la final, us foti un discurs tot ple de genialitats.
Tothom espera que us digui coses com “salid y disfrutad”, per poder agafar aquesta frase com a paradigma de l’atreviment i la valentia que ells mai tindran.
Tothom espera que avui guanyem aquesta final, convertint la final en principi de moltes coses.
Però sincerament, el que ara penso és que d’aquí a vint-i-vuit anys ningú parlarà de la por que tinc ara mateix. Del pànic a que el 4-3-3 no el tinguem prou entrenat. A no saber quins canvis fer durant el partit -ni quan fer-los-. Ni dels dubtes de no haver assajat prou com xutar les faltes.
I ningú parlarà del nus a la boca de l’estómac que tots teniu ara mateix, imaginant que xuteu al pal el cinquè penal.
Així que avui, ara i aquí, vull dir-vos que res de genialitats, res d’idees revolucionàries ni discursos motivadors que passin a la història.
Sentiu la por al fracàs, abraceu-la, i assumiu que un dels dos equips l’haurà de suportar durant un bon temps.
També us dic que, quan guanyem la final, filtraré a la premsa que l’únic que us he dit és “salid i disfrutad”. I que això és el que quedarà al llibres d’història.
Aquest és l’avantatge de ser un visionari de debò”.
Minut 111 de la història del Barça:
“La tocarà Johan,
la pararà Pep,
i xutarà Leo”.
Cada dia pot ser una final.
Cada final és un principi.
Cada segon,
pot ser el teu minut cent onze.
Salid y disfrutad.
La vida era això.
Lletres i Gargots 