Qui no soc

Narració: Mariona Casanovas i Olivé

Aquesta nit, em permetré ser qui no soc.

I somniaré que soc Bukowski, i que us escric des del pou sense fons d’una eterna copa de vi negre.
Aquesta nit, somniaré que soc Murakami, i que creo personatges vestits d’un blanc asèptic, sobre un fons igual d’estèril. Uns personatges que no sabran expressar els sentiments (que no sabran que tenen).

Aquesta nit seré Kafka, i de cop, tot serà fosc de debò, i tot perdrà el sentit, i cap carrer tindrà sortida.
També seré Tolkien, i us demostraré que hi ha mons que no sabíeu i que són tan reals com els vostres.

Ja de matinada, seré en Monzó, i tot dormint, em vindran els tics a la cara, que no seran més que clucades d’ull a una realitat que no respectaré.
Aquesta nit, abans de despertar-me, em convertiré en Huxley per crear la pastilla que us farà ser feliços per sempre (encara que no entendreu què vol dir felicitat).

Els últims segons vull ser Martí i Pol, per estar atrapat durant un breu espai de temps en la injustícia del món físic, i així, escriure sobre la quotidianitat que se’m nega.

Aquesta nit, només per aquesta nit, em permetré ser qui no soc, però m’agradaria ser.

Llegir més Reflexions


Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.