Com en aquells jocs de la tauleta en que vas avançant nivells i adquireixes noves capacitats, amb la paternitat se t’activa de forma immediata, la virtut d’estimar incondicionalment.
És un tipus d’amor que no es pot explicar, i que per tant, no cal entendre. Va més enllà de qualsevol explicació biològica, i només t’hi pots apropar des d’una concepció espiritual de l’existència.
És un sentiment que no té res a veure amb la permissivitat ni la sobreprotecció, i que sí que entén el llenguatge d’una educació basada en els valors universals més primaris.
És un sentiment que té molt a veure amb la responsabilitat d’ensenyar-los a gaudir de tot allò positiu que té la vida, i que siguin prou ferms per saber saltar els obstacles a mida que van apareixent.
Com en aquells jocs de la tauleta.
Lletres i Gargots 