Al món hi ha dos espais (massa) ben diferenciats: el llit dels pares i la resta.
El llit dels pares està fet d’una substància que la por no hi entra, i els monstres es desfan només tocar-lo.
Al llit dels pares ningú té insomni, la febre baixa de cop (crec que és l’única cosa coneguda que supera al Dalsy), i la tos deixa d’existir.
El llit dels pares és un quadrilàter, és un ring on es juga el campionat mundial de pessigolles cada dissabte. I en cas d’empat, tenim el diumenge.
A més a més, això ja és un secret, el llit dels pares té un compartiment misteriós anomenat “sota els llençols del llit dels pares”. S’hi accedeix amb una contrasenya (sense majúscules, ni un mínim de caràcters, ni necessitat de símbols) que si ets nen no cal ni que la diguis.
Sota els llençols del llit dels pares només s’hi pot entrar amb la imaginació d’un infant, i amb les ganes de jugar com a única norma. De fet, sota aquests llençols hi ha l’únic món que hauria d’existir, sense límits, sense prohibicions, i on el temps es difumina.
Tots hauríem de tenir un llit dels pares (simbòlic, que ja som grans!) on poder anar quan els monstres ens persegueixen, i necessitem que es desfacin només tocar-lo.
Lletres i Gargots 