A l’escola dels nens, canvien les classes cada curs.
I cada any la reacció és la mateixa: segons després de que publiquin a quina classe aniran els alumnes, els grups de WhatsApp comencen a bullir amb pares i mares indignats amb l’escola, i amb aquest pervers sistema que no té cap sentit.
A casa, cada any, la reacció inicial també és de tristesa pel company de classe que ja no ho serà.
Aleshores, comença la tasca d’explicar que el seguiran veient a l’hora del pati, que podrà seguir venint a dormir a casa, i que, gràcies a aquest sistema, faran amics nous.
Amics que ara gairebé no coneixen, i que d’aquí just un any, s’acabarà el món per que els canvien de classe.
El que no els hi expliquem, és que tot això té molt a veure amb la zona de confort.
No els hi expliquem que a nosaltres també ens costa adaptar-nos als canvis, i que moltes vegades nosaltres també escolliríem, per por, que res es modifiqués.
El que mai els hi explicarem (per que no ens atrevim ni a explicar-nos-ho a nosaltres mateixos) és totes les vegades que la por al canvi ens ha fet romandre ens zones poc confortables.
Lletres i Gargots 