El viatge de tornada de les vacances és més trist que 100 tardes de diumenge.
És un viatge silenciós, de mirar per la finestra.
És un viatge per fer repàs, i per recordar tots els viatges de tornada de totes les vacances que hem fet.
Igual que les tardes de diumenge, és un viatge on tot passa amb extrema lentitud, ja que ningú vol arribar al destí.
Un destí que, cruelment, et va recordant la senyora (amb una veu tan freda com el viatge que estem fent) que ara tots hem adoptat dins del cotxe.
És un viatge per mirar els núvols, i buscar en les seves formes sense sentit, respostes a aquelles preguntes que han estat hibernant durant les vacances.
El viatge de tornada de totes les vacances no es fa en cotxe, és un viatge interior entre allò que érem i allò que volem ser demà.
Lletres i Gargots 