L’assassí en sèrie està preocupat.
Està preocupat perquè aquesta nit, quan estava estrangulant a la seva darrera víctima, ha experimentat un mínim de compassió.
Tampoc ha estat res de l’altre món (no ens enganyem!), però l’emoció ha tingut la intensitat mínima com perquè encara hi estigui pensant. Com a mínim, està tranquil, no li ha impedit seguir prement aquell preciós coll llarg i prim fins a la mort.
Però com a bon psicòpata, aspira a la màxima fredor possible, i així, arribar a l’excel•lència en la seva professió.
És per això, i gràcies al seu constant esperit de superació, que despenja el telèfon amb la intenció de demanar hora a un psicòleg que acaba de trobar per internet. I que (ara que hi pensa) quan finalitzin les sessions de teràpia, serà la víctima amb la que en comprovarà l’efectivitat.
Matant-lo lentament, i sense sentir absolutament res.
Lletres i Gargots 