M’encanta ballar amb tu al voltant de la seva educació.
M’encanta el ball fàcil i alegre de quan tot va bé, però també gaudim quan el que toca ballar és jazz, i hem d’improvisar per que no sabem quin és el següent pas.
De fet, el que m’encanta és el moment de silenci que es crea quan un dels nostres fills ens posa un nou conflicte sobre la taula. Un silenci ple de dubtes, però absolutament còmplice. Un silenci que utilitzem per guanyar temps i buscar una resposta entenedora i sincera, que els ajudi a entendre el món d’una forma tendra però valenta.
Aquest silenci dura fins que un dels dos mira a l’altre i comença a parlar. I és llavors quan la improvisació ens condueix a l’enorme encert d’equivocar-nos conjuntament.
Lletres i Gargots 