És tan obsessiu, que està obsessionat en tenir obsessions.
I tot ho ha de fer seguint algun tipus de ritual compulsiu. Si no ho fa així, és evident que passarà alguna catàstrofe que afectarà a molta gent (gent que desconeix que, gràcies a les seves obsessions, els hi salva la vida a cada instant).
Beure l’aigua sempre en set glops, tancar les portes (i obrir-les) quatre vegades, comprovar l’alarma cinc cops seguits, no trepitjar mai les línies de les rajoles, rentar-se les mans després de tocar (o quasi tocar) qualsevol cosa; i seguir així fins a omplir totes les hores del dia que està despert (que, com tots els números importants de la seva vida, ha de ser un número parell).
De fet, ara mateix camina sobre un terra enrajolat, i, evidentment, no ha trepitjat cap línia de les que hi ha entre les rajoles. Quan, de sobte, perd l’equilibri perquè està pensant en els pits d’aquella companya de feina que té uns pits que tothom hi pensa, i en trepitja una (de les línies que hi ha entre les rajoles).
Durant els cinc segons més llargs de la seva vida, espera la catàstrofe que ha d’acabar amb la vida de tanta gent.
I com que no passa res, es gira per comprovar que ningú l’ha vist trepitjant la línia (que hi ha entre les rajoles), i així pot seguir, tranquil•lament, vivint amb les seves obsessions.
Lletres i Gargots 