En sortir de l’àrea quirúrgica (estirada a la llitera), veu al traumatòleg envoltat per un núvol de familiars.
El traumatòleg informa a la família que ha anat tot bé, que l’àvia torna a tenir el fèmur al seu lloc, però que en una persona de 90 anys, s’ha d’esperar per veure l’evolució.
A l’ascensor, de camí a l’habitació, el lliterer li parla, però ella no l’escolta.
Només pensa en la satisfacció de tornar a veure tota la família junta. Deu fer uns 5 anys que no coincidien tots.
Mentre parla el lliterer, només pensa, amb llàgrimes als ulls, que ha valgut la pena aguantar el dolor (físic i mental), de tirar-se contra el moble de l’habitació.
Aquell moble que ella sap que li arriba just al nivell del fèmur.
Lletres i Gargots 