Jo tenia un videoclub, que vaig obrir poc abans de sortir l’Emule.
Una fruiteria és un negoci segur -vaig pensar, encara emprenyat pel fracàs del videoclub-, i abans del mes d’haver pujat la persiana, van començar al solar del costat, les obres d’un nou Mercadona.
Amb un amic, ens vàrem decidir per una immobiliària… just abans de l’inici de la crisi.
Després vaig muntar una tenda de cigarretes electròniques.
El dia de la inauguració, la OMS va treure un document alertant sobre els perills d’inhalar-ne el vapor.
L’últim negoci que he tancat, ha estat una tenda-taller de pastissos i magdalenes (d’aquelles que ningú es menja, però que quasi tothom troba moníssimes).
Avui, però, és el primer dia de la meva nova tenda de menjar ecològic.
Això sí, he canviat el xip, i des d’ara mateix m’imagino gaudint d’una hamburguesa del McDonald’s d’aquí quatre dies, quan la meva tenda ja hagi passat de moda.
Lletres i Gargots 