A la reunió extraordinària del SUAD (Sindicat Unificat dels Accents Diacrítics), s’ha decidit expulsar de militància als quinze trànsfugues.
Però això ha estat només el primer punt, acceptat per unanimitat pels cent trenta-cinc accents diacrítics presents a la reunió (els quinze que mantenen l’accent no hi eren, ja que estan sent custodiats per la policia en algun diccionari que es manté en el més absolut anonimat, per evitar represàlies).
Un cop aprovat el primer tema, s’ha passat a discutir sobre possibles mesures de força per obligar a tirar enrere l’absurda reforma lingüística.
-Demanem l’ajuda dels camarades de tots els idiomes del món, i internacionalitzem el procés!- ha dit un.
-Dividim-nos i busquem als quinze esquirols que ens han venut! No poden estar gaire lluny! Busquem per totes les biblioteques del país! I un cop els tinguem, vaga de fam (de llegir) fins que ens acceptin als cent cinquanta! O tots o ningun!- ha dit un amb més empenta.
-Una merda! Anem ara mateix a l’Institut d’Estudis Catalans, i li fotem un llapis al coll al responsable de tot això, i l’obliguem a signar la renúncia si no vol que li esborrem el coll amb la goma del llapis!- ha cridat un que havia estat imprès molts anys en un llibre d’estratègia militar.
Fins que un que s’acaba d’escapar del teclat d’un mòbil després d’anys de tortures lingüístiques, ha pres la paraula:
– No puc creure el que estic escoltant! Ho dieu de debò? Ningú ha vist que és l’oportunitat de la nostra vida? Ningú ha vist que ens estan regalant una mort digna? Ningú ha pensat que és molt millor desaparèixer així, que fagocitats per les abreviatures del llenguatge dels mòbils, les emoticones i els correctors automàtics amb vida pròpia?
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 