Si no fa mal, el dolor no és dolor ni és res.
I el dia que fa un any, ha de fer mal.
Sent que necessita el patiment com a catalitzador de les reaccions químiques responsables dels records.
Aquells records que porten just un any sepultats, per fer-se suportables.
I avui, un any després, ha tingut l’excusa perfecte per baixar la guàrdia i posar una catifa vermella a l’inconscient, que sap molt bé que no hi ha pitjors records per recordar, que els dels moments feliços que ja no seran.
Amb tot això lluitant al camp de batalla de la seva ment, no pot tolerar que foti un sol de mil dimonis, com si el Déu Sol s’entestés en recordar-li que està tota sola amb el seu dolor, que a la resta de l’univers tant se li’n fot què va passar fa un any.
Surt de casa decidida, només amb la seva inseparable bossa i amb l’únic objecte que encara té d’ell, i agafa el metro en la mateixa direcció que fa un any.
Baixa a la mateixa parada que va baixar avui fa just un any, sabent que les seves botes la porten cap al banc on es van estimar el dia que es van estimar.
Un cop allà, s’asseu, mira al sol amb to de menyspreu, i obre la bossa per treure el llibre d’encanteris.
Aquell llibre que li va passar la mare, i a ella la mare de la seva mare, i així fins als inicis dels temps.
El mateix llibre que, just avui fa un any, va fallar amb l’encanteri més important. Un encanteri d’amor que només va servir-li per un petó. Però quin petó!
Avui l’encanteri no falla, i comença a ploure a bots i barrals just quan acaba la darrera paraula.
Guarda el llibre a la bossa, posa el paraigües a terra, just com el va deixar ell fa exactament un any, i ja ho té tot a punt per començar a plorar totes les llàgrimes que no s’ha permès en aquests últims tres-cents seixanta-cinc dies.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats