Tot això em passa per culpa d’aquells capítols de “La Dimensió Desconeguda”.
No sé quants anys tenia, potser vuit, però tinc la sensació que aquells capítols són els records íntegres més antics que en tinc, de la infantesa.
Era estiu, un d’aquells estius que duren anys, i sopàvem sense aixecar els ulls del plat per anar més ràpid i poder tornar a jugar amb els amics. Com que les altres famílies sopaven un pèl abans, mentre menjàvem s’escoltava la cantarella del que parava a fet i amagar comptant els números de forma ascendent (aquella cantarella que ja mai més podràs sentir sense transportar-te a una edat i a un lloc en concret).
Després de fer veure que ens rentàvem les dents, corríem a jugar a amagar-nos, i com que arribàvem amb el joc començat, em sortejava amb mon germà a veure qui parava. I com ell és tres anys més gran, no costa gaire d’imaginar que sempre començava jo.
També he de dir que era una derrota dolça, tant de bo la resta de les derrotes de la vida s’hi assemblessin, ni que fos una mica.
Això deuria ser cap a dos quarts d’onze de la nit, i fins les dotze, teníem una hora i mitja per jugar amb la foscor. I això quan ets nen, et fa sentir gran.
I, a les dotze, després d’amagar-nos pels racons, la mare ens cridava.
I corrents cap a casa.
I baixàvem la persiana just quan començava el capítol.
I jo allà, potser amb vuit anys, assegut al sofà, amb l’excitació del nen que sap que allò no li toca per edat. Aquesta era la dolça victòria de germà petit.
Aleshores sortia aquell senyor amb americana i corbata, i t’introduïa el tema del capítol d’avui. I més excitació.
I quan acabava el senyor, aquella música que encara ara quan l’escolto, començo a salivar!
I aquella espiral donant voltes. L’estat de màxima excitació!
Tot això em passa per culpa d’aquella espiral donant voltes de l’inici dels capítols de “La Dimensió Desconeguda”. És aquella espiral la que tinc dintre del cervell, i m’obliga a escriure i a inventar-me històries.
I si a vegades no me’n surto, ve el senyor de l’americana i corbata i m’ajuda.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 