Fa uns cinc anys i mig, la vida em va fer un regal d’aquells que transiten pel país dels somnis, però que només molt de tant en tant, s’escapen al món real.
I com que seguia les lleis oníriques, aquesta oferta de feina va arribar en el moment precís (ni un segon abans, ni una eternitat després), i va donar significat al salt al buit, sense xarxa ni criteri, que jo havia fet uns mesos abans.
Va ser un fet tan extraordinari, que intentar-lo comprendre des del raonament lògic només feia que augmentar la sensació de vertigen que acompanya les èpoques de canvi (i que serveix per confirmar-te que el canvi és canvi).
Però des del cor, des de l’emoció i des del desig, era fàcil d’entendre aquesta meticulosa sincronia.
A vegades, sembla que la vida et llanci missatges premiant les actituds més valentes, com si t’estigués empenyent a seguir prenent les decisions deixant un pèl de banda la raó.
Aquest proper desembre, aquest somni laboral s’acaba.
Però no puc treure’m de sobre la sensació que també s’acaba en el moment precís, un cop ha fet la seva funció, havent participat activament en el remodelatge que ha patit la meva vida en aquests darrers cinc anys i mig.
No puc treure’m del cap la sensació que, igual que fan les llebres en el món de l’atletisme, aquesta feina m’ha apropat tot el que ha pogut al record mundial de satisfacció laboral, i ara s’aparta perquè faci jo sol l’últim trajecte.
Ara que aquest somni laboral s’acaba (tot i que queda molt dramàtic, no patiu, tinc varis somnis oberts simultàniament!) només em queda ser agraït per haver pogut composar que, quan deixes d’intentar controlar-ho tot, el destí també t’ho agraeix a tu.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 