Estem en aquells dies que tots fem el canvi d’armari.
Dies que aprofitem per repassar tota la roba que tenim, i separar la que volem seguir posant-nos de la que creiem que ja no ens farà més servei.
Són dies de fer balanç, i de desprendre’ns d’allò que ja no ens és útil, per deixar espai per a que allò nou i reparador tingui lloc.
Són dies per desprendre’ns de la roba que ja no utilitzem, de sentiments antics que ja no volem, d’emocions que un dia van ser útils però que ara només molesten, i també, perquè no, de vells amics que hem d’assumir que ja no volen seguir sent-ho.
No és una tasca fàcil, però com sempre, tenim la natura com a model.
Per a ella són dies de tardor, dies que els arbres utilitzen per deixar anar les fulles que ja han fet tota la seva funció.
I com ho fa l’arbre?
L’arbre no llença la fulla al buit, no la rebutja, no hi lluita.
L’arbre l’acompanya en aquest darrer viatge junts, li agraeix de tot cor el temps compartit, i en un últim acte d’amor, l’acaricia tendrament.
I és la força d’aquesta darrera carícia la que separa la fulla de l’arbre.
I l’arbre gaudeix del dolor d’anar veient caure la fulla, amb aquell punt de nostàlgia que només tenen els arbres a la tardor.
Així és com hem de desaferrar-nos d’allò que ja no ens és útil. Amb amor, sabent que estem seguint les lleis de la natura, i amb l’esperança que aquell espai l’ocuparà quelcom refrescant i nou, que ens aproparà un pèl més a l’objectiu vital de la calma interior.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 